Soc ben conscient, vos ho puc assegurar, de com està la cosa de complicada a Alcoi, i sé també que, al remat, això del futbol no deixa de ser un tema més aviat intranscendent i fins i tot un poc frívol. Però que voleu que vos diga, eliminar al Reial Madrid no és cosa que es veja tots els dies, i deixar-se dur per una estona, encara que fóra tancat a casa i davant del televisor, tampoc està malament, senta d'allò més bé i fins i tot potser que ajude a guanyar altres coses molt més importants... No va poder ser l'any 46, ni tampoc fa huit anys, i és una llàstima no haver-ho pogut viure en directe en el Collao; però per eixe gol, en el mínut 114 i jugant amb 10, ha pagat la pena esperar, i ja ho celebrarem millor a la pròxima, o quan puga ser. I alerta qui vinga ara, que de moral, ens en queda encara per a llarg.
Jo no soc de futbol, però que vols que et diga, estic contenta que haja perdut el Madrid i que casualment haja sigut l'Alcoià qui haja guanyat.
ResponEliminaJo m'ho vaig passar en gran, Mercè :) Que guanye el Deportivo sempre m'alegra, però que ho fera així i contra el Reial Madrid, va ser antològic. I a més, i pel que em diuen, la majoria de la gent es va comportar i ho va celebrar des dels balcons, que no està la cosa com per a anar amb bromes... Salut i moltes gràcies!
EliminaA mi tampoc m'agrada el futbol, però m'ha agradat veure com un equip petit s'ha menjat amb patates al Madrid. I això que ahir, just abans de començar el partit, vaig pensar que guanyaria l'Alcoià. La moral deu estar més amunt que els niguls.😉
ResponEliminaFelicitacions i aferradetes.
Jo volia que guanyara, lluna, i confiava en la mítica moral, però reconec que tenia els meus dubtes; me n'alegre moltíssim que ho encertares ;) Sempre hi ha una probabilitat, per petita que siga, i val la pena lluitar per ella; i --com deien els Manel-- a vegades ens en sortim... Salut i abraçada!
EliminaLes meves felicitacions! Jo sí que sóc futbolero, del Barça concretament, i estic una mica deprimit darrerament amb el futbol, perquè tot és molt estrany i a més l'equip que segueixo fa figa incomprensiblement. Però ep, sempre és una alegria que el Madrid perdi, imagino que vosaltres també ho viviu així. I si qui el fa perdre sou vosaltres, encara més motiu d'alegria!
ResponEliminaA la meua part de barcelonista li passa com a tu, XeXu: solc veure els partits del Barça, i no recorde quan va ser l'última volta que m'ho vaig passar realment bé veient-los jugar... Almenys, anit, va ser emocionant, i més, amb el plus afegir de fer fora al Madrid :) A veure si hui el Cornellà no en fa una altra de grossa, i a la pròxima veiem un Alcoià-Barça... Salut i moltes gràcies!
EliminaUn petit plaer, sempre es de agrair ! :)
ResponEliminaA gaudir-ne !!
La veritat és que si, artur, i no estan les coses com per a prescindir-ne, per petits que siguen :) Moltes gràcies, salut!
EliminaSempre recordo que fa més de 50 anys a l'escola dèiem: "ests més dur que l'alcoianu que perdien per 8 a zero i demanaven la pròrroga per remuntar.
ResponEliminaL'Ovidi i la Isabel Clara ho celebrarien de valent.
EliminaNo està molt clar l'origen de la frase, xavier, però és evident que ha tingut èxit; jo em quede amb l'explicació de que, en els temps en que jugava a primera allà pels anys 40, sempre anava a l'atac i sense donar-se mai per vençut jugara contra qui jugara. I si, crec que l'Ovidi i la Isabel Clara també se n'haurien alegrat :) Salut i endavant!
EliminaJo tampoc no soc futbolero, però que perdi el Madrid i guanyi l'Alcoià ... no té preu
ResponEliminaHi ha coses que transcendeixen el futbol, Manuel. Si ja és d'agrair que de tant en tant el petit li guanye al gran, quan el primer és l'Alcoià i el segon el Madrid la cosa ja és quasi èpica ;) Salut i moltes gràcies!
EliminaSi teniu moral de sobres per encomanar-me-la! Me n’alegro moltíssim!
ResponEliminaMoltes gràcies, Carme! Que no ens falte mai la moral, i més amb els temps que corren. I ara, a per l'Athletic... ;) Salut i abraçada!
Elimina