"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



diumenge, 18 d’abril de 2021

Engany i atracció


L’elaborada estratègia de la imitació sexual, característica de les nostres abelleres, no és l’únic truc que utilitzen les orquídies europees per tal d’atreure als seus potencials pol·linitzadors. Tot i que també hi ha algunes espècies “honestes”, com ara l'orquídia piramidal, que ofereixen alguna recompensa (nèctar, quasi sempre) per atraure als insectes que les visiten, n’hi ha moltes altres que han optat també per l'engany i es limiten a fer-los creure, per la forma i el color de les seues flors, que hi trobaran aquesta recompensa però sense disposar-ne realment d’ella. L'antropomòrfica orquídia itàlica forma part d’aquest grup, i és en aquest marc que cal interpretar la curiosa i extravagant forma de les seues flors, destinada a animar a visitar-les a uns insectes que s’hi atansen convençuts que trobaran alguna cosa per menjar i que, tot i veure frustrades les seues expectatives, compleixen amb la funció requerida per la planta.  

L'engany alimentari és una estratègia més barata però també més insegura que la producció de recompenses per als pol·linitzadors, i segons alguns estudis les espècies que la fan servir tendeixen a florir abans que les espècies gratificants per evitar competir amb elles, i solen ser més freqüents en altituds baixes, on els insectes són més abundants i actius. La nostra orquídia itàlica compliria totes dues condicions, i a jutjar per la seua extensa àrea de distribució i per com pot arribar a abundar localment, sembla que la cosa no li ha anat gens malament. Per no parlar de la seua abundància, en dates com aquestes, en les xarxes socials; coses, imagine, de la nostra ment curiosa i pareidòlica i de la seua preferència per les formes xocants i vagament humanes. Amb piu, o sense ell.



Les orquídies itàliques són de la setmana passada a la Vall de Gallinera. Les altres, vistes hui a la Vall d'Alcalà, i cadascuna amb una estratègia de pol·linització diferent: imitació sexual en Ophrys lutea, producció de nèctar en el label de l'Orchis anthropophora, i engany alimentari en Orchis olbiensis. Ha costat un poc, però sembla que l'any comença a animar-se. 




8 comentaris:

  1. No m'estranya gens, de les que ens mostres, la més atractiva de totes és la itàlica. Té unes formes i un color que m'enamora.

    Aferradetes i bona nit.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. A mi em costaria triar, però reconec que per la itàlica tinc una debilitat especial. I a més, és realment fotogènica... Salut i una abraçada!

      Suprimeix
  2. La natura és intel·ligent. Sort que investigadors que també ho sou ens mostreu alguns exemples alliçonadors.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. La natura és quasi sempre sorprenent, xavier. I el millor és que no cal anar a la selva tropical per adonar-se'n, tenim meravelles com aquestes a la porta de casa... Salut i moltes gràcies!

      Suprimeix
  3. Els polinitzadors no recorden les plantes que els han enganyat i després es vengen?

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Molt bona pregunta, Pons. El tema és interessant i de fet s'està investigant molt: sembla que alguns pol·linitzadors si que són capaços de recordar-ho i que això influeix, almenys temporalment, en el que s'anomena la seua constància floral. Però també hi ha estudis que mostren que uns dels avantatges de l'engany seria precisament que els pol·linitzadors visiten menys flors (per exemple, les d'un mateix exemplar), amb la qual cosa s'afavoreix la pol·linització creuada, que és el que busca la planta i a la que per tant li convindria un cert grau de venjança... Misteris de la coevolució que a penes comencen a conèixer-se. Salut i moltes gràcies!

      Suprimeix
  4. Le trobo totes molt boniques, si fos un insecte em costaria de triar. Les tastaria totes. Potser encara que m'enganyessin hi aniria igual... pels insectes que són petits, una flor deu ser tot un paisatge. Un paisatge preciós.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Que bonic, Carme :) És cert, per als insectes cada flor ha de ser un món sencer, preciós i ple de possibilitats. I jo també em deixaria enganyar, estic segur... Salut i una abraçada!

      Suprimeix