"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dimecres, 20 d’octubre de 2021

En resum


"Cassana era una vila gran, com una ciutat petita, amb tots els seus estaments perfectament diferenciats. Devers sis mil habitants hi convivien, en una extensió de terme potser desproporcionada. Despenjant-se pel coster d'un puig penyalós i enlairat, coronat per un castell mig en ruïnes com tants d'altres del país, s'estenia en bona part en el pla, on hi havia les millors places i els més aristocràtics carrers. De la part alta del poble, la replaça de l'ermitori de la Mare de Déu dels Dolors podia obsequiar els visitants amb una vista senzillament meravellosa sobre la vall i les serres boscoses o de penya viva que l'encerclaven. Per un port devers xaloc, els dies clars, una blavor quasi imperceptible donava testimoni lleu de la mar fonda i llunyana, remota en la geografia i sobretot en la ment de la gent de Cassana, gent llauradora, de terra ferma”.

Enric Valor, “Sense la terra promesa


Pot ser per visitar el seu castell, magníficament restaurat, i conèixer un poc millor aquest enclavament clau en la que va ser la primera frontera històrica entre els regnes de Castella i de València (“Aquest fos lo partiment de les terres: que l’infant hagués Almansa, e Sarafull e el Riu de Cabrivol: e nós que haguéssem Castalla, e Biar, e Relleu, e Seixona, e Alarc, e Finestrat, e Torres, e Polop, e la Mola que és prop d’Agües, e Altea“). I també per gaudir de les muntanyes que envolten la seua Foia, menjar --preneu-vos el seu temps, que bé ho mereix-- el típic gaspatxo de la terra, i assistir a una partida de l’ancestral joc de bola a braç. O per passejar pel carrerons estrets i costeruts del casc antic i recórrer sense presa el carrer Major tot evocant la immensa figura del mestre Enric Valor, fill il·lustre de la vila a la que va retratar en els seus llibres, nascut al número 22 d’aquell mateix carrer en una casa que espera des de fa anys ser transformada en un museu tan merescut com necessari... Tot i que de vegades no ho semble a la vista del trellat (escàs) dels resultats, quasi sempre que em plantege escriure alguna cosa al blog tracte de pensar abans en allò que, al remat, voldria transmetre a aquells que teniu encara la bondat de passar-vos per ací. I hui, el que volia dir és, en resum, poc més que això: si en teniu ocasió, no deixeu de visitar Castalla. I també de llegir, o rellegir, a Enric Valor. Estic convençut que no vos en penedireu, de cap de les dues coses. 





Castalla, com fa a penes uns dies Biar, és un d’aquells llocs que malgrat els seus innegables atractius (i de tindre’ls tan a la mà: no més de vint minuts de cotxe des de casa) puc haver estat anys sense visitar amb la pausa i el detall que mereixen. Hi he tornat aquests dies, aprofitant l’escàs temps lliure que em deixa, en aquests caps de setmana, una temporada d’esclata-sangs que si no plou prompte --que sembla que podria ser que si-- no s’allargarà molt més per aquestes terres, però que estic gaudint com feia anys: em feia un poc de por deixar el vímet i canviar-me a una d’aquelles cistelles modernes i plegables, però pel que es veu també aquesta funciona perfectament.





6 comentaris:

  1. Doncs sí, t’hauré de fer cas en les dues coses. Sé que totes dues, sense cap dubte, m'agradaran. Ara voltem poc, bé, no, poc no, voltem molt, però en llocs molt propers de casa, aquests que de tan a prop es tenen descuidats. A veure si trobem el moment i les circumstàncies per a fe-ho de nou.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que és una cosa molt habitual, això de deixar un poc de banda els llocs pròxims malgrat tot el que poden oferir... Ja va bé, de tant en tant, conèixer altres terres més exòtiques (demà mateix, sense anar més lluny, en faré una d'aquestes fins dilluns, ja vos contaré) però a mi em queden encara moltes zones del país que a penes conec i, com tu dius, he de trobar el moment per anant corregint-ho; pel moment, aquestes setmanes, les circumstàncies ens han fet optar per la proximitat més pròxima, però confie que a poc a poc anirem ampliant el cercle. Abraçada i moltes gràcies!

      Elimina
  2. M'agafa una mica lluny, però mai se sap!
    De moment vaig mirant els teus posts, que sempre són molt interessants.

    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lluny físicament, però a prop en tota la resta. I mai no se sap, en efecte... Salut i abraçada, com sempre, des d'aquesta banda del pont de mar blava :)

      Elimina
  3. Sí senyor, tenen un fill il·lustre i un castell on s'ha invertit prou en la seua restauració per recuperar encertadament el patrimoni. Fa goig, també, veure com canvia i s'adapta el seu teixit industrial. Bona ruta gastronòmica per rematar la visita, no te'n perds ni una, hehe ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No hi havia pujat encara al castell després de la restauració, i tot i que no en soc entés en aquestes coses, la intervenció m'ha semblat exemplar, i la visita un plaer, amb les explicacions justes i ajustades. Un treball magnífic, des del meu punt de vista. Per cert, com pocs dies abans a Biar, em va sorprendre (agradablement) la quantitat de gent que va decidir fer el mateix: no solament visitar el castell i el poble, que estava d'allò més animat, sinó també i pel que es veu buscar el famós gaspatxo (perdre's això seria un pecat ;) perquè a mitjan matí reservar un lloc per a dinar ja estava complicat... Salut i moltes gràcies!

      Elimina