"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dimarts, 12 d’octubre de 2021

Producte local


Era qüestió de temps i de paciència, i d'encertar el rotgle entre tots aquells que coneixem gràcies als avis que ens hi portaven i els que hem anat trobant al llarg dels anys. I pot semblar posa cosa amb les xarxes enceses a hores d'ara amb imatges de ceps i d'ous de reig, però que voleu que vos diga: amb les cames un poc adolorides de pujar i baixar costeres i barrancs i les mans i els braços plens d'arraps i de llardons, però quin goig fa veure els primers esclata-sangs mostrant l'aleta entre les estepes i el fenàs. I tornar a casa amb una bona mitja cistelleta perquè, ja ens ho deien els avis, els que es fan per aquestes serres són, de llarg, els millors de tots. I els primers, encara més. 




Doncs això, que sembla que la cosa dels bolets comença ja a moure ací pel sud (no només esclata-sangs; també abunden morenes i llenegues, i una bona varietat d'altres espècies que em tindran entretingut determinant-les), i que el pont, que enguany si que tocava, se n'ha anat recercant entre les soques i amb alguna escapadeta per la comarca, perquè no cal anar molt lluny per conèixer, o reconèixer, llocs tan estimables com Biar. Producte local, ja ho veieu...








10 comentaris:

  1. Local i de proximitat, dona gust llegir-te -;). Jordttema

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies com sempre, Jordi. I veges com tens això d'anar a la serra, o no em compromet a deixar-te'n cap ;) Salut i abraçada!

      Elimina
  2. Soc una persona de menjar poc, estic prim ... però els bolets m'entusiasmen, sobretot les llanegues

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per ací som més d'esclata-sangs, la qual cosa pot ser també un avantatge perquè la gent s'hi sol concentrar en ells i deixa d'agafar altres espècies que poden arribar a ser freqüents com les morenes, els fredolics o les llenegues, que ací en diem mocoses i que, en efecte, són també de les meues preferides. Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  3. Gairebé m'has fet llepar la pantalla! Què bons! 😉
    El poble de Biar em sembla molt bonic.

    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que Biar si que ho és, de bonic. I mira, com que els caps de setmana estic prioritzant l'esclata-sang mentre dure, estic aprofitant per a visitar llocs, com aquest, que tinc realment a prop i als quals no sempre prestem, per allò de la familiaritat, l'atenció que mereixen. Abraçada gran i moltes gràcies! (i et guarde uns pocs esclata-sangs ;)

      Elimina
  4. Que bonic, Biar! I que bons els rovellons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De la cistella al plat, Carme, un autèntic luxe :) I Biar, un dels meus pobles preferits del sud valencià. Abraçada i moltes gràcies!

      Elimina
  5. Jo els aniré a buscar al supermercat, en tot cas. Ja hi ha prou gent donant voltes pel bosc amb cistells. No sé d'on surt tanta afició els darrers anys, almenys per aquí al nord...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb això dels bolets i entre unes coses i altres --jo reconec que també vaig ser còmplice, amb les exposicions micològiques que organitzàvem fa uns anys al poble-- hem creat un monstre, XeXu, i em consta que hi ha llocs on ha esdevingut un autèntic problema, tant per a la serra com per als seus habitants (humans o no). A mi em toca caminar una mica més per a buscar-ne, perquè no suporte anar creuant-me contínuament amb gent cistella en mà, però pel moment l'estratègia està funcionant bé: a poc que t'allunyes dels llocs on es pot arribar en cotxe, poca gent per la muntanya i bolets suficients per a gaudir-ne... Salut i moltes gràcies!

      Elimina