"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dilluns, 25 d’octubre de 2021

Codonys collits


Potser el que menys m’agrada, sobretot quan n'hi ha molts, és pelar-los prèviament --sé que hi ha qui els bull amb pell, però jo sempre ho he fet i ho he vist fer així-- i anar rebutjant els durs peçons i els quasi sempre abundants trossos cucats abans de posar la resta al foc. Però una volta fet això, tot el que queda del procés em resulta francament agradable. M’agrada, especialment, anar removent amb paciència i reiteració quasi místiques la densa massa ensucrada mentre les bombolles, d’hipnòtica i magmàtica aparença, van fent-se i desfent-se al ritme del moviment del cullerot; anar veient, mentre tracte d’evitar els inoportuns esguits bullents, com va mudant lentament de color i de textura fins que em sembla que ha assolit el punt adequat, i abocar finalment l'espessa però fluïda confitura, encara fumejant, als recipients corresponents. I m’agrada, mentre vaig fent, recordar les vesprades al vell pis del carrer de Santa Rita veient a l’àvia Maria fent allò que ara faig jo, i a l’avi Enrique fent-nos repetir divertit, una i altra volta, l’embarbussament dels codonys collits de la codonyera (“no patiu que sense això no es pot dir missa”, ens deia l’àvia quan indefectiblement se’ns acabava escapant algun “collons”). Però sobretot, ho reconec, el que més m’agrada és menjar-me’l, i m’agrada que agrade també a casa encara que això represente tractar d’imposar, amb un èxit més aïna limitat, l’obligació de no ficar-hi cullerada almenys fins que no s’asseque una miqueta perquè, si no fora per això, crec que no arribaríem ni a deixar-lo refredar. Feia ja alguns anys que, per unes coses o per unes altres, no havia tingut ocasió de fer-ne perquè això del codonyat és, a casa i des de sempre, cosa meua. Però enguany, gràcies a una generosa donació de la imprescindible matèria primera, el seu aroma tardorenc ha tornat a omplir la casa, i he de dir, fets els tasts oportuns, que ha eixit francament bo. A veure si hi ha sort, i l'allarguem fins el Nadal; bé, sort, i un poquet també de disciplina...
 



6 comentaris:

  1. Que bo, el codonyat! Si amb tants plats de codonyat no us arriba a Nadal, potser batreu algun record de menjadors de codonyat. A mi tot i que m'agrada força, soc incapaç de menjar-ne molta quantitat, tot aquest em dura fins nadal, però el del 2022. Bon profit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per ací també ens encanta, Carme, fins el punt que desapareix a cullerades, i això que ara en som menys a consumir. Jo crec que si que arribarà almenys fins a Nadal, però no molt més: el ritme habitual ve a ser un perolet per setmana, així que ja veus... Moltes gràcies i una abraçada!

      Elimina
  2. M'agrada veure l'elaboració, em recorda diumenges amb la mare i l'àvia fent confitura d'albercoc i pots de tomàtiga. Però he de dir que el codony no m'agrada gens, per això la part que em correspon vos la deixo perquè pugui arribar a Nadal. 😉

    Aferradetes i bon profit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Paula, nosaltres se n'encarregarem de la teua part, no has de patir gens per això ;) Jo també tinc molts bons records d'aquelles estones ajudant a la mare i l'àvia a fer conserves (de tomata, sobretot), tot i que ara tenim cada volta menys temps i ocasions per fer-ho; potser per això fer el codonyat és un ritual que procure repetir cada any, i em serveix també per recordar-ho. Abraçada i moltes gràcies!

      Elimina
  3. Que boo! M'ha recordat les vesprades en que ma mare o mon pare en feien, tot un ritual, tinc al cap moltes imatges, els codonys pelats i tallats a trossos, els perol i els plats, especials per a eixe dolç, i jo esperant a vore el perol buit, per posar el dit dins per menjar les restes que en quedaven de la fluïda confitura. Tant de bo algun dia m´anime a fer-ne.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo m'ho passe d'allò més bé fent-lo, Jordi, i en part és també pel que tu dius: tots els records de la mare i de l'àvia fent-lo aquelles vesprades de diumenge... Bé, per això, i per repelar tot el codonyat que queda al perol i a la cullera després de posar-lo als plats ;) Salut i abraçada!

      Elimina