Ha estat sobtat, i imprevist, i això ho fa encara si cap més dolorós, i costa molt, moltíssim, trobar les paraules adequades per dir el que se sent, perquè fa només uns dies semblava que la cosa quedaria com a molt en aquells símptomes lleus (així ho escrivia fa no res, i com dol ara rellegir-ho…) però de la nit al matí tot es va complicar i, quasi sense saber com, ens hem trobat acomiadant-lo. I ja no hi haurà retorn a la seguida, o almenys a aquella que ens hauria agradat recuperar, perquè Jaume, a qui he volgut com a un segon pare i de qui m'he sentit sempre més fill que gendre, ha marxat, i tot i que sabem que a poc a poc esdevindrà "un gest, un mot, un gust, una mirada / que flueix sense dir-lo ni pensar-lo”, encara ens pesa massa la tristesa perquè tot és, ara, un poc més gris, encara que florisquen amb força els ametlers i que sapiguem, també, que arribarà el moment que podrem dir que parlem d'ell, però no pas amb pena.
T'envio el meu condol.
ResponEliminaEn pau descansi.
Moltes gràcies, company. Ens deixa molts records, i moltes lliçons de vida. I el seu inesgotable sentit de l'humor... Salut i abraçada!
EliminaQuè dur és tot plegat... descansi en pau.
ResponEliminaUna aferrada ben forta per a tots.
Moltes gràcies, Paula. Tot i que ja arrossegava algunes tecles --tota una vida de faena dura deixa rastre-- el desenllaç ha estat molt ràpid i imprevist i això ho fa encara un poc més dolorós. Carrera de mon, deien els meus avis... Abraçada i moltes gràcies.
EliminaOh! Quina tristesa, aquesta maleïda pandèmia, no en té mai prou!
ResponEliminaUna abraçada ben forta per a tots, com diustu, el consol d'un dol tan proper ve molt a poc a poc, però arribarà.
Descansi en pau.
Moltes gràcies, Carme. Maleïda pandèmia, en efecte, que ja ens ha furtat a massa gent... Semblava que en aquest cas no seria així, però amb les malalties que ja arrossegava --i que no sospitàvem que estaven tan avançades-- ha estat fulminant. Però la vida segueix, en efecte, i al remat ens quedaran tots els bons records, que són moltíssims. Salut i una abraçada!
EliminaAmb tu i Jaume he compartit passejades boletaires i cistella més d'una vegada, i tinc molt bon record d'ell, sempre amb una eixida preparada per a cada situació. Amb Loles no cal dir-ho, companys de docència, i vam estar parlant-ho quan va començar a complicar-se la cosa. Per molta llei de vida que siga, el buit costa d'omplir. La primera eixida a caçar bolets de la propera temporada li la dedicarem, sense dubte.
ResponEliminaQue la terra li siga lleu.
Una braçada molt forta a tots.
Moltes gràcies, Rafa, sé que tu també te l'apreciaves bona cosa (i en efecte, sempre tenia una broma a punt per a cadascú). Jo vaig aprendre molt d'ell, i no només de bolets, que també; enguany, cada volta que li mostrava alguna foto de les cistelles, se li encenien els ulls ara que ell ja no podia eixir a fer-ne... Li dedicarem eixa cistella, i tant, i un colpet de cafè i llimonà a la seua memòria. Abraçada i moltes gràcies!
EliminaHo lamente molt, que descanse en pau. Joanfra.
ResponEliminaMoltes gràcies, Joanfra. El trobarem molt a faltar... Abraçada gran, amic.
Elimina