"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dilluns, 24 de gener de 2022

Gris

Ha estat sobtat, i imprevist, i això ho fa encara si cap més dolorós, i costa molt, moltíssim, trobar les paraules adequades per dir el que se sent, perquè fa només uns dies semblava que la cosa quedaria com a molt en aquells símptomes lleus (així ho escrivia fa no res, i com dol ara rellegir-ho…) però de la nit al matí tot es va complicar i, quasi sense saber com, ens hem trobat acomiadant-lo. I ja no hi haurà retorn a la seguida, o almenys a aquella que ens hauria agradat recuperar, perquè Jaume, a qui he volgut com a un segon pare i de qui m'he sentit sempre més fill que gendre, ha marxat, i tot i que sabem que a poc a poc esdevindrà "un gest, un mot, un gust, una mirada / que flueix sense dir-lo ni pensar-lo”, encara ens pesa massa la tristesa perquè tot és, ara, un poc més gris, encara que florisquen amb força els ametlers i que sapiguem, també, que arribarà el moment que podrem dir que parlem d'ell, però no pas amb pena.




10 comentaris:

  1. T'envio el meu condol.
    En pau descansi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, company. Ens deixa molts records, i moltes lliçons de vida. I el seu inesgotable sentit de l'humor... Salut i abraçada!

      Elimina
  2. Què dur és tot plegat... descansi en pau.

    Una aferrada ben forta per a tots.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Paula. Tot i que ja arrossegava algunes tecles --tota una vida de faena dura deixa rastre-- el desenllaç ha estat molt ràpid i imprevist i això ho fa encara un poc més dolorós. Carrera de mon, deien els meus avis... Abraçada i moltes gràcies.

      Elimina
  3. Oh! Quina tristesa, aquesta maleïda pandèmia, no en té mai prou!

    Una abraçada ben forta per a tots, com diustu, el consol d'un dol tan proper ve molt a poc a poc, però arribarà.

    Descansi en pau.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Carme. Maleïda pandèmia, en efecte, que ja ens ha furtat a massa gent... Semblava que en aquest cas no seria així, però amb les malalties que ja arrossegava --i que no sospitàvem que estaven tan avançades-- ha estat fulminant. Però la vida segueix, en efecte, i al remat ens quedaran tots els bons records, que són moltíssims. Salut i una abraçada!

      Elimina
  4. Amb tu i Jaume he compartit passejades boletaires i cistella més d'una vegada, i tinc molt bon record d'ell, sempre amb una eixida preparada per a cada situació. Amb Loles no cal dir-ho, companys de docència, i vam estar parlant-ho quan va començar a complicar-se la cosa. Per molta llei de vida que siga, el buit costa d'omplir. La primera eixida a caçar bolets de la propera temporada li la dedicarem, sense dubte.
    Que la terra li siga lleu.
    Una braçada molt forta a tots.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Rafa, sé que tu també te l'apreciaves bona cosa (i en efecte, sempre tenia una broma a punt per a cadascú). Jo vaig aprendre molt d'ell, i no només de bolets, que també; enguany, cada volta que li mostrava alguna foto de les cistelles, se li encenien els ulls ara que ell ja no podia eixir a fer-ne... Li dedicarem eixa cistella, i tant, i un colpet de cafè i llimonà a la seua memòria. Abraçada i moltes gràcies!

      Elimina
  5. Ho lamente molt, que descanse en pau. Joanfra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Joanfra. El trobarem molt a faltar... Abraçada gran, amic.

      Elimina