"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



divendres, 14 de gener de 2022

Tornar a la seguida

Hi ha hagut, és innegable, diferències notables amb el Nadal de l’any passat. La primera, evidentment, les vacunes, que ens han donat la relativa tranquil·litat de saber-nos molt més protegits front a afeccions greus. Però també el moment, perquè si al 2020 el virus ens va afectar al mateix nucli de les Festes (un bon coronadal, en deiem llavors), enguany els seus efectes s’han desplaçat cap a la perifèria i s'han fet notar tant abans com --principalment-- després de les dates més assenyalades. En tot cas, i afortunadament, ni l’any passat ni aquest les conseqüències del virus han passat, per a qui l’ha patit directament (que ve a ser, en el nostre cas, pràcticament tothom tret de mi, que ves a saber per què encara forme part, i toque ferro, dels cada volta més escassos negatius) dels símptomes lleus i la molèstia necessària dels confinaments i les distàncies. I amb això estem, de fet, ara mateix: adaptant-nos a la situació, mascareta en boca i tests a mà, i retardant un poc més el necessari i desitjat retorn als ritmes quotidians d’en passar reis; ritmes que, si fa no fa, venen a coincidir amb allò que que per aquestes terres solem anomenar la seguida, i que més enllà de la lacònica definició (“acció de seguir”) del DIEC, té per a nosaltres unes connotacions molt més àmplies (“continuïtat i orde en l'activitat”, diu el DNV, però també "faena, ocupació", “camí o conjunt d'etapes que porten a un resultat” o fins i tot “línia de conducta adequada”) i, com veieu, majoritàriament positives. I bastant diferents, a poc que hi penseu, d'allò que solem anomenar rutina



A falta d’altres opcions de major envergadura que hauran d’esperar el seu moment, les vacances nadalenques han donat per a no poques caminades, sempre a prop de casa i per camins ben coneguts però gens rutinaris: per més voltes que haja recorregut –i n'han estat moltes-- l’emblemàtic Barranc del Cint i la seua rodalia, mai no deixa de sorprendre’m el seu paisatge abrupte i colpidor i totes les belleses i singularitats que aixopluguen els seus cingles. I en arribar allà on comença, recordar un poc més l’Ovidi, que ja sabeu que hi fa vacances... Cuideu-vos molt, i bon cap de setmana!






6 comentaris:

  1. Crec que l'any que ha començat, aquest "seguir" no és com abans de la pandèmia, Per una part, volem fer tot allò que, per les circumstàncies, no hem pogut fer i que tant enyorem; per l'altra, d'una manera més adequada, amb ordre i responsabilitat. Així, les ganes de tornar a una "normalitat" no ens semblaran una rutina.
    S'omplen de llum els meus ulls amb aquestes fotos tan boniques. Gràcies!.

    Salut i endavant!.
    Aferradetes, Pep.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veus, Paula, que en només uns dies la suposada "seguida" a la que aspirava ens ha canviat radicalment, i una volta més amb el maleït virus pel mig... Tan de bo que més prompte que tard puguem recuperar tot allò del que, per una raó o per una altra, hem hagut de prescindir; encara que les coses hagen de ser necessàriament diferents a com eren abans de tot plegat, encara ens queda molt per fer i molta llum per gaudir. I sense adonar-nos-en, tornarà la primavera... Moltes gràcies i una abraçada gran!

      Elimina
  2. No m'estranya gens que no trobis una rutina tornar a aquests indrets tan bonics. M'encnanten tots.

    Per aquí estem envoltats totalment de casos de Covid, tinc tota la família fills i nets afectats, per sort de manera força lleu i nosaltres (els avis) de moment ens en estem lliurant.

    No veig el moment de tornar a alguna normalitat o altra... es fa llarg i pesadet, tot plegat. Però no ens queda més remei que adaptar-nos al que hi ha i al que vingui.

    Una abraçada, Pep!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els paratges de les fotos estan literalment a tocar d'Alcoi, la qual cosa sempre m'ha semblat un autèntic luxe; són moltíssims els records que tinc de tants anys --des de ben petit-- recorrent aquells camins, que mai no em cansen...

      Quant vaig escriure açò estàvem convençuts, tal i com anava, que aquesta volta la Covid ens passaria sense fer molt de mal perquè ningú dels qui el va agafar a la família tenia símptomes greus, però malauradament no ha estat així... S'està fent llarg, i dur, però també açò acabarà. Res no serà igual, però quines ganes que això arribe... Salut i abraçada!

      Elimina
  3. hola soc alumne de jordi del I.E.S. leonardo davinci

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, moltes gràcies per passar-te per ací. Teniu un professor magnífic, saluda'l de part meua, sort i força ;)

      Elimina