"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dijous, 6 de gener de 2011

En passar Reis

Imatge de El Mundo
A Alcoi, els Reis deixen per la nit. Vull dir que, a diferència del què passa a la majoria dels pobles, no cal esperar al matí del dia 6 per veure els regals: alhora que ses Majestats van passant pel carrer, els singulars i mascarats patges que caracteritzen --entre altres trets-- la Cavalcada més antiga del món, van pujant als balcons al llarg del recorregut amb les seues escales, per tal de deixar els paquets, que són oberts immediatament. Per qui viu fora del trajecte de la comitiva, d'allò que es tracta és de tornar rapidet a casa, una vegada acaba la desfilada, perquè uns altres patges més discrets hauran aprofitat oportunament l'absència momentània per deixar-hi, també, els regals corresponents.

Supose que aquest costum té, com tot, avantatges i inconvenients. És cert que, amb xiquets i xiquetes pel mig, la preparació discreta i l'adequada disposició dels regals resulta un poc més dificultosa, i exigeix un esforç afegit d'imaginació --que, sovint, solia ser resolt amb una sobtada i imprevista necessitat de tornar a casa un momentet per motius més o menys explícits, i aneu vosaltres davant que ara vos alcance. Però no haver d'esperar tota una nit, gestionant malament la infantil excitació produïda per la Cavalcada i l'espera, m'ha semblat sempre d'allò més pràctic i funcional, encara que tinga com a contrapartida que la nit del dia 5 no és gens fàcil fer dormir ningú. I també és cert que posar-se, a altes hores de la matinada, a llegir la lletra minúscula de les instruccions de l'aparell de torn --o a muntar les peces d'aquell complicadíssim joguet que probablement va ser dissenyat, després d'una nit de borratxera, per una colla d'enginyers bojos de la NASA-- no resulta sempre una feina sencilla i agradable, i pot acabar posant a prova la més responsable i pacient de les paternitats. La qüestió, en tot cas, és que a Alcoi ho fem així, i ja ens està bé. I també que, per tot això, el 6 de gener a Alcoi no és tant el dia de Reis, com l'endemà de quan deixen els Reis.




Hui és, aquest dia. Els reis van deixar anit, i ja podem dir que finalment, i no sense esforç, hem assolit de nou la fita que, fa només dues setmanes (sembla que haja passat tan de temps...), pareixia un repte pràcticament inabastable. Un any més, per sort, s'ha complert el temps i ja estem en passar Reis. Les xiquetes desborden de goig amb els seus regals (sense dubte, una de les majors satisfaccions que hom pot tindre un dia com hui), els aparells acabats d'adquirir funcionen decorosament tot i no haver llegit les instruccions, i el putxero es cou lentament al foc. En unes hores, també els contenidors desbordaran d'envasos, el pessebre tornarà a la seua caixa, s'acabaran les primeres piles, apurarem els últims trocets de torró --un poc oliós, ja-- i ens prepararem per tornar a la usual i quotidiana successió de situacions anormals que, en aquest País i a falta de res millor, hem convingut en anomenar "normalitat". S'han acabat els nadals. I això, francament, és un regal afegit que, junt amb els llibres, els aparells electrònics i la sempre inevitable (i quasi sempre desconcertant) sorpresa anual, els agraisc cada vegada més a ses Majestats: que amb la seua vinguda --i posterior partida--tinguen a bé donar per dignament finalitzat un perìode tan càlid, tan intens, tan summament entranyable, que haurem de necessitar tot un any de preparació per tornar a encarar-lo amb unes mínimes garanties d'èxit.

Però això serà d'ací un any, i a saber tot el que ens passarà (i el que no ens passarà) abans d'arribar-hi. Així que, de moment, que tingueu un feliç en passar Reis. I, per suposat, que hagen vingut molt carregats, i que hi haja molta salut per disfrutar-ho.

6 comentaris:

  1. Sempre m'agradat el costum que teniu a Alcoi de que els "pajes" vos porten els regals directament a casa, supose que tenir la cavalcada més antiga del món vos dona certs privilgis!

    :)

    ResponElimina
  2. És de veres. Hui escoltava a les notícies com els nanos s'alçaven per veure si els reis els havíen dut alguna cosa.
    A Alcoi després de veure la Cavalcada (per ma casa passaven sobre les 9 de la nit o més tard) i mentre estàvem embadalits mirant-la els pares anaven sortint del balcó per preparar les coses en una altra habitació. Quan alguns anàvem fent-nos gran ens convertíem en els seus còmplices.
    Hehehe, el tema dels patges no li havia donat cap importància fins que hem vaig assabentar que Alcoi era l'únic poble amb els patges negrirojos i a més a més treballadors.

    M'ha alegrat molt llegir aquest post sobretot estos dies que m'enyore tant de l'Alcoi de la meva infantesa.

    Gràcies.

    ResponElimina
  3. Tens raó, maria, deu ser un privilegi guanyat per antiguitat... Ara, que també podria ser per això tan alcoià de dur la contrària a la resta del món ;)
    Siga com siga, la veritat és que veure els patges pujant per les escales li dona a la festa una emoció molt especial... Gràcies, salut!

    ResponElimina
  4. Gràcies a tu, Mercè! Quan de menut em vaig assabentar que fora d'Alcoi es feia d'una altra manera, em va sorprendre molt --i, de fet, no ho entenia: em semblava molt més lògic que deixaren els regals a mesura que anaven passant... Nosaltres baixàvem al cantó de Sant Nicolau a veure'ls passar, i sempre hi havia algú de la família que es ressagava una miqueta per deixar-ho tot preparat per quan tornàrem. I nosaltres esperàvem en candeleta els camions amb paquets que van al final de la Cavalcada, per veure com havien vingut de carregats...

    Els patges, i el Tirisiti, i la burreta... Encara que no tots els anys hi puguem anar, que bé saber que encara hi són per quan tornem!

    ResponElimina
  5. En el meu cas tenia un mèrit afegit, perquè el que "tornava per alguna cosa" a casa també feia bon ús dels pastissets que es deixaven per als patges.
    Respecte al costum, l'explicació era lògica i típicament alcoiana: si aquesta és la Cavalcada més antiga, els Reis sempre venen ací abans que als altres llocs.

    Salut! I que hagen vingut carregats.

    ResponElimina
  6. Cert, Viper. Els pastissets, i les copetes de conyac que els deixàvem, també... La primera vegada que vaig fer jo el paper de tornar, amb les presses, vaig cometre l'error de beure-me-les les tres en lloc de buidar-les en la pila, i no veges com de content vaig veure la cavalcada --i la de xicles que vaig mastegar per dissimular-ho...

    Gràcies, salut!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...