Vacances

"La classe especial d’avorriment que pateixen les poblacions urbanes modernes està íntimament relacionada amb la seua separació de la vida en la terra. Això és el que fa que la vida estiga plena de calor, pols i set, com una peregrinació pel desert. Entre aquells que són prou rics per escollir la seua forma de vida, la classe particular d’insuportable avorriment que pateixen es deu, per paradoxal que semble, a la seua por a avorrir-se. En fugir de l’avorriment fructífer cauen en les urpes d’un altre molt pitjor. Una vida feliç ha de ser, en gran mesura, una vida tranquil·la, doncs només en un ambient tranquil pot viure l’autèntica alegria".

Bertrand Russell, "La conquesta de la felicitat"

Muntanya n'ha d'haver precís, i no solament de rodalia perquè de fet demà mateix marxaré cap al Pallars a passar uns dies entre boscos, cims, prats i bordes. I un poc de mar segurament també, que tot i que no és aquest el moment que més m'agrada per anar-hi, tampoc em queda tan lluny i la veritat és que la tinc darrerament bastant abandonada. Però quant a la resta, que serà la majoria, les meues aspiracions per aquestes vacances que acabe d'encetar són indubtablement modestes i poc o gens originals: veure als amics, llegir a l'ombra del pati amb alguna cervesa a prop, potser escriure una mica, i poca cosa més; el que vindria a ser, en paraules de Russell (més que un filòsof un 'desinfectant', en deia Joan Fuster), tractar d'avorrir-me fructíferament, que un poc --només un poc-- de vida tranquil·la tampoc m'ha d'anar malament... Ens veiem ben aviat, que passeu bon estiu!