"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dilluns, 1 d’agost de 2022

Agost

 
El pla no fa sinó jeure,
els turons són aclofats,
els núvols no van enlloc,
els arbres s’adormen drets.
 
Cau aclaparat el lleure
sota els cels esbatanats;
blau ventall d’aires de foc,
el llagost va pels gorets.
 
El penyal voldria beure,
els herbeis són empolsats,
pel camí llueix el roc,
ix un baf de les parets.
 
El pla no fa sinó jeure,
els turons són aclofats,
els núvols no van enlloc,
els arbres s’adormen drets.
 
Josep Carner, “Incúria d’agost
 
Aclofat com un turó i dormint-me dret com un arbre. Així comence jo també l'agost, i tampoc no puc queixar-me massa perquè --ho escrivia no fa molt-- les vesprades en verd, a l’ombra dels arbres del pati i amb un bon llibre a la mà, compensen les bascoses nits en blanc i els consegüents matins de matisos inevitablement grisencs d'un juliol que, si més no pel que fa a les calorades, no puc dir que vaja a trobar molt a faltar. Em queden, en tot cas, els dies que li resten a la setmana per (tornar a) agafar vacances, ara si, un poc més duradores que el parèntesi recent i viatger. Només cal, doncs, resistir una miqueta més, i la veritat és que tinc en qui fixar-me: a desgrat de l’etimologia, cada volta estic més convençut que els qui millor saben gestionar açò de la canícula són, paradoxalment, els gats...

 



 

10 comentaris:

  1. Tot aquest estiu que porto dient que els gats, deuen ser els éssers més espavilats del món, els veus sempre relaxats, sempre descansant, sempre dormint... i mai, mai estressats...

    ResponElimina
    Respostes
    1. És així, veritat? A voltes pense que potser les meues gates són un cas un poc extrem, en això del relax, però diria que ve a ser una actitud general. Crec que tinc encara molt a aprendre, d'elles ;) Moltes gràcies i una abraçada!

      Elimina
  2. Una setmana per tornar a marxar...? Quina sort. Jo he passat una setmaneta a muntanya i ara em sembla que fins novembre, poca cosa podrem fer...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ànims, Sergi. Jo aquest any me les he pogudes amanir --per fi-- bastant bé, i espere tornar a la muntanya ben prompte, però aquesta volta cap al nord, a veure si agafem una mica de fresqueta. Salut i moltes gràcies (i paciència, també; novembre no és un mal moment...)

      Elimina
  3. Respostes
    1. En un món de gats, això seria així, sense dubte. Entenent "migdiada" en un sentit un poc ampli, per suposat: dormir la major part del dia (i de la nit), i passar una estoneta despert... sempre i quan no faça massa calor. Salut i abraçada!

      Elimina
  4. I com a prova, un botó... o tres!.😅

    Aferradetes, Pep.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I no és que estiguen tot el dia així, és que les mires i fa unes ganes de fer el mateix, i fa una enveja veure-les tan a gust... I a més, han aconseguit que la fama la tinguen els gossos ;) Abraçada i moltes gràcies!

      Elimina
  5. Ells sí que són l'espècie elegida, ells!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cada volta estic més convençut de que és així, pitxiri. Han estat ells els qui ens han domesticat a nosaltres... Salut i abraçada!

      Elimina