"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dijous, 22 de setembre de 2022

Vistós blauet

 
Vistós blauet
d’agut piulet,
capgròs alat,
bec majestàtic,
cuaescapçat,
sotges, estàtic,
el riu pausat
i no perd pista
la teua vista,
que si es despista
l’insecte aquàtic
o el peix peixet,
tu, democràtic,
tant l’un com l’atre,
en igual dret,
penses abatre
clavant becada, i
d’una bocada,
al pap de pet.

Celdoni Fonoll, "Tiiit, ti-tiit" (Veus d'ocells, 2000)


Les recuperades passejades vespertines per les vores del riu que em queda a prop de casa --al ple de l’estiu abellia poc eixir a caminar, ni al riu ni enlloc, però ara que sembla que vol començar a refrescar vaig reprenent a poc a poc el costum-- han trobat, aquests últims dies, un nou al·licient: potser és només una apreciació meua, però mai abans havia vist, per ací, tant de blauet com ara. Acostumat a veure només de tant en tant el seu pas fugaç --un brillant reflex blau lliscant veloç sobre les aigües-- m’ha sorprès un poc la seua presència, ara habitual, cada volta que m’hi acoste, fins el punt que ha hagut vesprades que he pogut veure dos i fins i tot tres exemplars fugint de la meua inoportuna presència en trams diferents del riu. El que no sabria dir és si aquest canvi es deu a un augment de població, que ja m’agradaria, o si simplement és que m’hi fixe més o que, per alguna raó se m’escapa, són ara més senzills de veure, per bé que, si més no en el meu cas, no de fer-los cap fotografia mínimament digna. Hi seguiré insistint, si és que la paciència m'acompanya; però pel moment, poder gaudir del llambreig blau del seu plomatge quan s’esmunyen entre els salzes i les canyes, ja representa recompensa suficient.



Ara que parle d’ocells i de fotos no em puc estar de dir que fa només uns dies es va presentar a Alcoi un magnífic Atles de les aus de les serres de Mariola i la Font Roja, coordinat pels amics Pep Cantó i Vicent Ferri i editat, amb la col·laboració de diverses entitats i administracions, per la Fundació Victoria Laporta Carbonell, de la qual ja he parlat ací mateix altres vegades. Pep i Vicent, entusiastes com pocs, són també els responsables de que el llibre compte amb un apartat --sobre la vegetació de les serres esmentades, les quals tenen a hores d’ara i en conjunt la consideració de Zona d’Especial Protecció per a les Aus-- que em van encarregar, i per la qual cosa no puc de deixar de donar-los les gràcies. Felicitacions, companys, i que no pare la roda. 


 


 

7 comentaris:

  1. Tinc el llibre del Celdoni Fonoll. Quan el va publicar anava acompanyat d'un Cd (què era això) amb els cants o sons dels ocells.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La pregunta de "Què era això?" és irònica. Sóc dels que encara compren algun CD

      Elimina
    2. Jo en tinc un parell, i m'agraden molt els seus poemes, però per aquest del blauet --que em recorda al ritme de l'Espill de Jaume Roig-- tinc una especial predilecció. I em confesse, també, usuari encara habitual dels CD, dels quals també en compre més d'un, i no per nostàlgia: la veritat és que els trobe d'allò més pràctics, encara que ja no puc escoltar-los al cotxe, que només vol USB... Abraçada i moltes gràcies!

      Elimina
  2. Un paisatge preciós i si els has pogut veure encara ho ha de ser més.

    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em falta paciència, Paula... Un dels que veig quasi sempre que vaig a caminar-hi passa volant sobre el riu mentre jo el veig des del pont que el creua; si li pega un raig de sol, el reflex sobre les plomes blaves és espectacular, i estic segur que si m'hi posara en un lloc amagat i esperara el suficient podria fer-li alguna foto, però als cinc minuts ja em guanyen les ganes de moure. En tot cas, veure'ls sempre és una alegria (i tan de bo siga perquè també ells van trobant-se més a gust a un riu que no fa tan de temps estava pràcticament mort...). Abraçada gran i moltes gràcies!

      Elimina
  3. Segur que la paciència t'acompanyarà i ens podràs ensenyar algun blauet… si més no, no perdem l'esperança.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, la paciència, una de les (moltes) virtuts de les què no dispose... Quasi millor que confiaré en la sort, si això ;) Salut i abraçada!

      Elimina