"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dimarts, 8 de novembre del 2022

Espais viscuts

 
No puc parlar pròpiament de nostàlgia, però he de reconèixer que l’assalt dels records, caminant l’altre dia cap al Puig d’Alcoi, em va agafar un poc desprevingut. I no només pel fet que el jaciment ibèric, habilitat per a la visita des de fa uns anys, siga un d’aquells paratges que formen part rellevant --ja n’he parlat d’això, altres vegades-- de l’arqueologia sentimental de la meua joventut. Des del mateix sender que hi porta, vorejant el Barranc de la Batalla, i que començàrem a recuperar amb l’amic Jeroni en els temps ja llunyans en què m’hi dedicava a aquestes coses a l’Ajuntament d’Alcoi, fins als paisatges, massa temps amenaçats, de la Canal --impossible no evocar, contemplant aquelles planes, la figura extraordinària d’Antonio Estevan, qui fa ja catorze anys llargs que ens va deixar-- o el mateix traçat de l’autovia a Alacant, oberta l’any 2011 i en la definició del qual també tinguérem alguna cosa a veure, són molts els moments, episodis i vivències en les què no pensava des de feia molt de temps (tant, si fa no fa, com el que feia que no caminava per aquestes contrades) i que em van anar venint al cap al llarg del trajecte. I no parlaré, pròpiament, de nostàlgia, però és evident que van passant els anys, i és especialment en els espais viscuts on això se’ns mostra amb major claredat: també jo soc, inevitablement, animal de records. Per sort, i pel moment, ni lent ni trist; o al menys, no massa... 


 




7 comentaris:

  1. Si no els vivim, difícilment es poden recordar.
    Bon passeig!.

    Aferradetes, Pep.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Allò que sempre em sorprèn un poc és la força amb que retornen certs records: moments, fets i persones en les que de vegades feia molts anys en les què no reparaves, apareixen de sobte som si haguera estat ahir... Va ser un bon passeig, en efecte: per l'espai, i pel temps :) Moltes gràcies i una abraçada, Paula.

      Elimina
  2. Els records ens evoquen nostàlgia. Abraçada. El Querola

    ResponElimina
    Respostes
    1. Reconec que un poc nostàlgic si que em vaig posar; pels amics que ens han deixat, per suposat, però també perquè ja portem un bon tros de camí fet, i és inevitable que et vinguen al cap unes altres etapes de la vida que van quedant cada volta més lluny i que només recordem cada volta més de tant en tant. En tot cas, és bonic també pensar que pagava la pena lliurar algunes batalles, i que no totes s'han perdut ;) Abraçada i moltes gràcies!

      Elimina
  3. Els teus records vénen de lluny i per moltes vessants, a pesar de la teua joventud! :) I el Puig és un punt estratègic on tenim unes quantes arrels. Ben fet!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara jo podria dir-te que la joventut no depèn de l'edat i tot això i allò, però quasi millor que no, que em fa un poc de mal l'esquena ;) En tot cas, i a més del Puig com a referent, resulta cridaner reparar en totes les amenaces que, durant uns anys, es van concentrar especialment en aquella zona, i que espere que no tornen mai més. Ara, va haver un moment que em vaig haver de callar per no semblar-li, a qui m'hi acompanyava, un autèntic avi batalletes... Abraçada i feliç Acció de Gràcies! (això ens ho has de contar amb detall, també. Va haver titot?)

      Elimina
    2. Davant d'aquelles amenaces supose que vas traure l'espasa, i ben alta. Ben fet!
      Sí, sí, hi va haver titot, cuinat en una casa dins enmig d'un bosc nevat. Donant gràcies!!

      Elimina