Es tracta, de vegades, d'un ramal de camí en el qual feia temps que havíem reparat però que encara no havíem trobat el moment de recórrer amb la calma deguda. O bé d'un pou de neu, o d'un antic corral, d'un mas o d'un castell que ja coneixíem però als què feia anys que no havíem tornat, o dels quals hem llegit sobre algun detall que ens havia passat desapercebut fins ara. Podria ser també, i hi ha èpoques de l'any que ens passa molt sovint, que es tracte de tornar al lloc on vam trobar un rotgle de bolets, o alguna orquídia en flor, o aquell ocell que sabem que també aquest hivern s'hi ha deixat veure al peu de les cingleres... Nosaltres, a això --a tractar de conèixer millor allò ja conegut, objectiu habitual de les nostres caminades per les serres que ens envolten-- li diem apamar, que és paraula viva per aquestes terres i no solament sembla que s'adiu amb el significat que se li atribueix: potser només és cosa meua, però no se m'acut una forma més bonica d'expressar-ho...
.jpg)
Avui, precisament amb una ex companya de feina, hem anat a caminar per aquí al Vallès, pels boscos de vora Rubí. I tot i queno hem utilitzat el verb apamar, (a mi també m'agrada molt) hem parlat d'aquest concepte, de caminar per coneixer, d'agafar aquells camins que no has agafat mai i a veure on van i on surten, de caminar molts dies per la mateixa zona sense reppetir camins i així anar confegint el teu coneixement del territori. No m'hi dedico pas com caldria, però admiro molt a la gent que ho fa o ho ha fet. Les persones que tenen el seu terrotori apamat, m'inspiren gran respecte i admiració.
ResponEliminaÉs justament això, Carme: caminar sempre amb els sentits oberts, reparant en detalls --quantes voltes, ens passa això-- que ens havien passat desapercebuts malgrat haver-hi passat mil vegades a la vora, simplement pel goig de sentir que anem coneixent millor un territori que, malgrat tot, sempre ens ha de reservar algun secret: per petita que siga la zona que triem, mai la tindrem apamada del tot; per sort, afegiria... Una abraçada i moltes gràcies!
EliminaTampoc havia sentit mai la paraula "apamar", que per cert la trobo molt bonica. Tornar a llocs ja recorreguts per a conèixer-los més profundament, a consciència o en altres èpoques que potser els vegis d'altra manera.
ResponEliminaPer molts anys puguis seguir fent les rutes que et vinguin de gust!!.🥂
Aferradetes, Pep.
Moltes gràcies, Paula :) En efecte, no és només el territori qui va canviant, també la nostra mirada cap a ell, segons el moment de l'any (o de la vida) en la qual ens hi acostem. I a poc a poc, tot i saber que mai l'abastarem del tot, anem fent-lo un poc més nostre, com fem també amb les paraules... Salut i abraçada!
EliminaApamar, bonic nom i millor ruta que féreu per celebrar un bon aniversari, oer molts anys que en pugues fer moltes. Felicitats, ho hem de celebrar en bona companyia. Querola
ResponEliminaHo celebrarem, sense dubte: al remat, hi ha tot un any per davant per fer-ho, i és la meua intenció no deixar passar l'ocasió ;) I la volteta per Seta, que tu coneixes també bé, saps que mai no decep, i menys a les portes de la primavera... Abraçada i moltes gràcies!
EliminaEfectivament Pep, apamar és la paraula. També feia temps que no xafava eixos llocs i molts van ser un redescobriment.
ResponEliminaPer molts anys i moltes "apamades" més.
Moltes gràcies, Rafa: també és gràcies a tu que vaig recordar la paraula, que es deia a casa quan jo era xicotet però que feia temps que no escoltava, i que crec que recull perfectament allò del que es tracta. Mentre ens quede curiositat --i crec que d'això n'anem encara ben servits-- sempre hi haurà algun tros per apamar, de vegades ben a prop... Salut i abraçada (i a pensar en la pròxima "apamada")
Elimina