 |
| Ma Lin, segle XIII, 靜聽松風 |
El quadre és com sempre extraordinari, mestre Ma Lin, i estic segur que a l'Emperador li complaurà immensament que passe a formar part de l'excelsa col·lecció que alberga al seu Palau. M'haureu de permetre, però, que gose fer-vos un suggeriment sobre el nom de l'obra, per a la qual proposaria humilment alguna cosa així com "Escoltant tranquil·lament el vent entre els pins". I no és que no valore el que vós havíeu decidit donar-li, ple de sensibilitat i amb una innegable força expressiva; però convindreu amb mi que "El monarca rascant-se les castanyes sota un arbre mentre els seus súbdits treballem de sol a sol" podria, segons en quin context, ser mal interpretat...
La meua proposta per als relats conjunts de febrer, ara que comença març. Fruit, deixeu-me que ho diga, d'un grandíssim esforç d'imaginació i inventiva que estic segur que sabreu valorar tal i com mereix, perquè un monarca rascant-se les castanyes és una imatge tan absurda i impensable que no crec que a ningú se li haja passat abans pel cap.
😂🤣😂🤣😂🤣😂🤣😂🤣
ResponEliminaTrobo encertadíssim el canvi de títol, ja que per descomptat el títol original, és molt estrany i a ningú mai se li passaria pel cap que un monarca es rasqui les castanyes, com molt bé dius, (quanta, quanta imaginació que tens, mare meva) però a més a més és una gran protecció pel benaurat pintor. Qui sap si sense el canvi de títol, podria acabar a la presó o a l'exili, com un raper qualsevol per inventar-se aquestes barbaritats sobre els reis.
On va a parar, home!
És una sort tenir un riure assegurat, sempre aquí a casa teua! 😂
Moltes gràcies, Carme. Bé saps que un poc d'ironia sempre va bé ;)
EliminaA mi també em sembla que el pintor va estar ben aconsellat, encara que només fóra per si de cas. I no solament pel monarca en si: és cert que alguns poden tindre francament molt mal caràcter, però sovint els qui fan realment por són segons quina mena de monàrquics... Salut i abraçada!
Val més que el mestre Ma Lin accepti el canvi de nom perquè segur que a l'emperador no li farà gens de gràcia el que li havia posat primer. I no perquè no s'estigués rascant les castanyes que és evident que és el que fa gran part del dia, sinó perquè el primer títol no fa èmfasi en el detall que el monarca, sempre pensant en el poble, se les rasca ell mateix quan podria fer-se-les rascar per algun súbdit tal com correspondria a algú del seu rang.
ResponEliminaMolt bo el relat. Felicitats!!
😂🤣
Elimina🤣😂
EliminaUn detall rellevant, Mac, molt ben vist 😂 Els plebeus tendim a ser així, uns desagraïts sempre disposats a criticar en lloc de valorar la sort que tenim de ser súbdits de senyors tan generosos, sempre pendents del nostre benestar. Ara, les cròniques conten que el successor d'aquest Emperador no va ser tan considerat; Fro Ilan, crec que li deien... Abraçada i moltes gràcies! ;)
EliminaUna bona suggerència per al pintor...que ja sabem què passa !! :D
ResponEliminaBona pensada !!
Trobe que el conseller reial mirava també pel seu cap, no fora cas; però no hi ha dubte que la prudència és una virtut especialment apreciada quan un ocupa segons quins llocs, que no seria el primer que passa d'aqueix lloc al de rascador de castanyes, o encara pitjor... Abraçada i moltes gràcies!
EliminaMolt bo el teu relat i el comentari d'en Mac, m'heu fet riure una bona estona.😂
ResponEliminaTots sabem com acaben els que xerren de més, així que ha fet un bon suggeriment en canviar el nom del quadre... així queda molt més poètic, on va a parar!.🤭
Aferradetes, Pep.
Es diu que el mestre, tot i apreciar el consell, va fer encara algun intent per mantenir almenys l'esperit de la seua proposta ("i que vos semblaria Escoltant tranquil·lament el vent entre els pins.. i rascant-se les castanyes"?), però finalment va cedir davant la fermesa del personal de Palau, que ja n'estava tip de torcar sang i passar la mopa cada volta que el monarca s'empipava. "Conste que ho faig per solidaritat de classe", diuen que va dir Ma Lin... Abraçada i moltes gràcies!
Elimina