Si el rècord, l'any passat, va ser de
pluja, aquest és de
calor: marceja març, que te fama merescuda de variable i inconstant, i mentre València es prepara per a unes falles --multitudinàries, diuen-- que em tem que també enguany viuré de forma més aviat superficial, pel poble van veient-se els senyals de l'arribada imminent de la primavera. Van tornant
les fosques oronetes, que espere que tinguen enguany una temporada millor que la passada; i tornen també les abelleres --pel moment,
fosques també-- i amb elles el costum d'anar perseguint-les, càmera en mà i genoll a terra, per marges i pradells. Març marceja, ja sabeu, i la gent bogeja. Però tal com està el mon, em sembla que hi ha bogeries molt pitjors...
Totes les bogeries com aquesta.
ResponEliminaTot i que l'any passat vaig quedar farta de tanta calor, m'alegra veure com la primavera s'obre pas amb les seves senyals.
Bones festes, Pep!:
Aferradetes.
No són bogeries, són més bé virtuts benvingudes que tens i que ens compartixes. Salut i sort. Querola.
ResponElimina