Si el rècord, l'any passat, va ser de
pluja, aquest és de
calor: marceja març, que te fama merescuda de variable i inconstant, i mentre València es prepara per a unes falles --multitudinàries, diuen-- que em tem que també enguany viuré de forma més aviat superficial, pel poble van veient-se els senyals de l'arribada imminent de la primavera. Van tornant
les fosques oronetes, que espere que tinguen enguany una temporada millor que la passada; i tornen també les abelleres --pel moment,
fosques també-- i amb elles el costum d'anar perseguint-les, càmera en mà i genoll a terra, per marges i pradells. Març marceja, ja sabeu, i la gent bogeja. Però tal com està el mon, em sembla que hi ha bogeries molt pitjors...
Totes les bogeries com aquesta.
ResponEliminaTot i que l'any passat vaig quedar farta de tanta calor, m'alegra veure com la primavera s'obre pas amb les seves senyals.
Bones festes, Pep!:
Aferradetes.
Ací crec que estem encara vivint de rendes de les pluges de l'any passat, Paula, perquè malgrat la calor i el poc que ha plogut des de fa mesos, la serra i els camps llueixen que fa goig. Convindria una mica d'aigua abans que vinga l'estiu, però pel moment reconec que la primavera està sent esplendorosa, i farem per aprofitar-la tot allò que es puga. Moltes gràcies i una abraçada!
Elimina(Tal i com preveia, vaig viure les Falles molt per damunt, però va ser suficient per no quedar-me amb les ganes. I a l'any que ve, més i millor :)
No són bogeries, són més bé virtuts benvingudes que tens i que ens compartixes. Salut i sort. Querola.
ResponEliminaMoltes gràcies, Jordi. Potser hi ha bogeries pitjors, no ho negaré; però jo mateix em pregunte de vegades que punyetes estic fent, quan em veig tot estirat a terra buscant el millor enquadrament ;) Salut i abraçada!
Elimina