M'agrada escoltar-lo, també, quan el canten (algunes) altres veus. I m'agrada que m'ajude a recordar, encara que de vegades faça mal, com és de fina la línia que separa la traïció de la prudència, el pragmatisme de la claudicació. Vint-i-huit anys fa, ja, que l'Ovidi fa vacances; i encara queda tant i tant per fer...
Maleïdes les guerres. A casa també tenim la versió que en va fer, d'aquesta mateixa cançó la Maria del Mar.
ResponEliminaSom deutors del geni de l'Ovidi Montllor.
Maleïdes les guerres, i aquells que les van fer... Bellíssima, la versió de Maria del Mar Bonet. I com tantes altres voltes, la veu de l'Ovidi --ja ho he dit moltes vegades, esfereïdorament actual-- que ens recorda allò que massa sovint oblidem... Abraçada i moltes gràcies!
EliminaBonica versió!
ResponEliminaSempre maleïdes les guerres
I sempre benvolgut Ovidi, malgrat la llargada immensa de els seves vacances.
Em fa molt de goig escoltar les cançons de l'Ovidi en la veu de tanta gent jove com el canta ara. I tot i que reconec que no totes les versions m'agraden, aquesta en particular --amb els dits màgics del Toti i la veu lluminosa de Gemma Humet-- em sembla preciosa. I ja se sap: tot ben senzill, i ben alegre... Salut i abraçada!
EliminaUi!, aquest post se m'havia escapat.
ResponEliminaUna versió per ser bona, s'ha d'allunyar de l'original... o això crec. I aquesta la trobo molt bonica.
Aferradetes, Pep.
Jo també ho veig així, Paula, i també m'agrada molt aquesta versió; la guitarra del Toti i la veu de Gemma Humet --per qui tinc, ho reconec, una especial debilitat-- fan una combinació perfecta. Crec que a l'Ovidi també li agradaria... Abraçada i moltes gràcies!
EliminaQuina cançó i quina veu! Un goig sentir-la. Ovidi se'n va anar massa prompte de vacances :(
ResponEliminaMalauradament va ser així, Llum, i prou greu que ens sap. Sort tenim, en tot cas, per tot el que ens va deixar, i per tot el que ens recorda en escoltar-lo... Moltes gràcies i una abraçada!
Elimina