Han estat dies de casa i de cadira, per prescripció facultativa i perquè, francament, tampoc és que tinguera jo el cos com per a massa valenties. Sabia, en tot cas, que calia passar aquesta etapa, i crec que tindre-ho assumit de feia temps ho ha fet tot un poc més fàcil; això, i la sort de que quan dic casa estic parlant també del pati i dels seus habitants: observar les àgils i infatigables busqueretes (o ser observat per elles, que és el que semblava quasi sempre) ha estat agradable i entretingut, perquè per més que ho tinguera ja assumit i m'haguera reservat per a aquests dies feines i llibres, a estones s'ha fet llarg i un poc pesat. Siga com siga, sembla que les coses van com cal, i des de fa uns dies ja no he d'estar tan pendent de casa i de cadira; pas a pas, doncs, i sense pressa, però sense aturar-se tampoc més enllà del que siga estrictament imprescindible.
Aquest pati és una meravella, gaudir-ho és també una sort.
ResponEliminaIndesinenter, que vol dir poc a poc, sense parar.
Aferradetes, Pep.
Preciosa paraula, indesinenter --m'has recordat Espriu i Raimon-- i així ha de ser: sense aturar-se ni defallir :)
EliminaTambé aquesta volta, el privilegi de tindre el pati ho ha fet tot més senzill, sobretot a poc de tornar a casa: envoltat de verd, i amb la companyia dels tallarols, el temps passava d'una altra forma. Ara, per sort, ja és tot més senzill... Una abraçada gran, Paula, i moltes gràcies!
A la cadira i on calgui: Salut!!
ResponEliminaSalut sempre, xavier! Han estat setmanes de cadira (i coixenet), però per sort ja van quedant enrere, i sembla que tot ha anat com cal. Confiem que seguisca així... Abraçada i moltes gràcies!
EliminaQuina sort tenir visites tan agradables quan has d'estar aturat i assegut!
ResponEliminaM'alegro que aquest pas a pas es vagi fent sense entrebancs. Cuida't molt.
Una abraçada, Pep!
Així és Carme: no soc bon malalt, ho reconec, però no haver d'estar tancat entre parets ajuda, i al pati sempre hi ha alguna cosa que veure i que ajuda a entretenir-se ;) Ara ja vaig camí de la (relativa) normalitat: reincorporat a la faena, atrevint-me a caminar serra amunt (i avall), i amb uns mesos de calma fins a les pròximes proves, la veritat és que no puc queixar-me... Moltes gràcies, salut i abraçada!
Elimina