Un any més i malgrat tot, recordem els nostres orígens perquè sabem qui som i d'on venim, però també i sobretot on volem anar. I com que no tinc ganes hui de dedicar ni un sol segon a hipòcrites, toreros, ignorants, arribistes i beates, ho deixarem així: no són, és evident, temps fàcils, però ni els feixistes declarats ni aquells que, amb cínica complaença, els han obert les portes per a què vagen avançant-los la faena bruta, han de poder amb nosaltres. Pel País Valencià, ara i sempre, visca la terra i feliç Diada!
Repasse allò que he escrit ací al llarg dels anys tal dia com hui, i seguisc quedant-me amb la que va ser la primera entrada un 9 d'Octubre allà pel 2010. La qual cosa, segons es mire, no deixa de ser un poc depriment: no solament els feixistes segueixen fent de les seues, sinó que ara ens governen. Seguim ací, en tot cas, i la lluita serà llarga ...
Força i a seguir lluitant per la nostra terra!
ResponEliminaBona Diada, Pep.
Aferradetes.
Moltes gràcies, Paula :) Em tem que ens esperen, allà i ací, uns anys especialment difícils amb la mena de gent que ens governa, però tampoc no és la primera volta i segur que reeixirem. Força, doncs, endavant i una abraçada!
EliminaSempre hem de tornar a començar, però algun dia ho acabarem i no hi ha altra manera que continuar lluitant.
ResponEliminaBona diada, Pep!
És aquesta mateixa sensació, Carme: avancem un pas, sempre amb por i amb molta cura per si de cas, i en retrocedim dos (o tres o quatre o cent) perquè ells no tenen cap escrúpol ni vergonya i sempre és més senzill enderrocar que construir. Però no hi ha altra manera, en efecte: resistir fins que arribe de nou l'hora de tornar a començar... Abraçada i moltes gràcies!
EliminaNo canvies l'entrada, com bé dius, està vigent. La identitat i la forca continua i perdura.
ResponEliminaVos escric uns versos que m'ha enviat hui ma mare. No recorda qui ho va escriure, però diu que els aprengué de xicoteta: "Xiqueta no te'n vages mai de València que ploraran per tu els ocells, suspiraran els rius si tu no et banyes en ells; xiqueta no te'n vages mai de València ni tampoc del meu voler".
Uns versos preciosos i un record preciós també, moltíssimes gràcies per compartir-ho. Tan de bo que arribe un dia en que no calga dir o escriure certes coses, però mentre seguirem lluitant per allò en què creiem tots i cadascun dels dies que té l'any. Força, abraçada i endavant!
Elimina