 |
| Il·lustració de Manolo Boix per al disc "Quan el mal ve d'Almansa" d'Al Tall (1979), de la xarxa |
No pot sorprendre que als hereus d’aquells que van voler fer-nos desaparèixer com a poble els
moleste especialment que hagem convertit aquesta data infausta en una demostració del seu fracàs. Ni la dura derrota patida tal dia com hui de fa tres-cents divuit anys, ni la ruïna, la repressió i l’espoli que van seguir-la --i que en massa aspectes s’allarguen encara fins a hui de forma ben palesa-- van aconseguir el seu objectiu, i ací estem una volta més i malgrat tot per a donar-ne testimoni. No són temps senzills (ja sabeu: “ens poseu la cova en casa, i des d’ella governeu”) i sabem bé que el camí serà, seguirà sent, llarg i feixuc; però persistirem, i no hi haurà massó, mazon ni cap altre traïdor botifler mesquí i renegat, que ens ho puga impedir. Pel País i pel futur, bona Diada i visca la terra!
Tots plegats ho tenim molt complicat... però tens raó que tot i que sembla que anem a pitjor cada dia, ens toca persistir i picar pedra si cal, un cop més. Tanta que ja n'hem picada pels segles dels segles...
ResponEliminaPel País, pel futur... bona Diada i Visca la Terra!
Som un poble pacient, resilient i molt imaginatiu, tot i ser llarga l'espera seguim persistint.
ResponEliminaBona Diada, Pep.
Aferradetes.
Moltes gràcies, Carme i Paula. Realment no ens ho posen gens fàcil --veure els parlaments del País Valencià i les Illes en mans de Vox i fets servir com a altaveu de la seua obsessió per destruir-nos em rebolica l'estomac fins la nàusea-- però també és cert, com dieu, que no tenim altre camí que persistir, amb paciència i imaginació... i molt millor amb alegria: no sé si realment és cert, però vull creure que això els desconcerta. I com diu la cançó: com més curt ens lliguen més perill tindran, passeu-me la bota i seguiu tocant. Salut, abraçada i visca la Terra!
ResponElimina