Renàixer

Com passa sovint al nostre eixut país, allò que distingeix el paratge respecte al seu entorn més immediat --justificadament anomenat “Pla dels Corralets”-- és la presència més o menys permanent d’aigua; més o menys, perquè és precisament el caràcter discontinu de la inundació allò que caracteritza els escassos, maltractats i incompresos estanys temporals mediterranis, hàbitats protegits per la legislació europea en albergar una flora i fauna singular i dels quals la denominada Bassa de Benirrama representa un exemple destacat. Petit tresor natural i paisatgístic de les valls de la Marina (l'aigual està pràcticament junt a la ratlla amb Gallinera, però formalment inclòs en terme d’Ebo i molt a prop de l’antic camí que uneix tots dos pobles) no hi havia tornat a la Bassa, espai predilecte del mestre Joan Pellicer, després de l’últim foc que va assolar aquestes serres. Afortunadament, després de la severa sequera dels últims anys, les pluges generoses d’aquesta primavera li han retornat al toll, amb un bon nivell d’aigua i entapissat en aquests dies de florides creixenasses, el seu aspecte més atractiu i esponerós. Afegiu-li, sense allunyar-se molt del bassiot, una curta però estimulant caminada per visitar l’enclavament d’art rupestre llevantí de la cova de les Torrudanes, a la capçalera de l’abrupte barranc del mateix nom, i encara una última i ràpida ullada al barranc dels Cocons per veure si guardava rastre d’aigua, que més aviat ja poca, per completar un matí esplèndid per una terra que està tan acostumada a renàixer --de vegades de les cendres, unes altres del fang-- que amb freqüència sembla que no siga capaç d'existir d'una altra forma.