Bàltic

A falta d'un remitjó que em farà bon paper en el seu moment, done per acabades les vacances d’aquest estiu que, com ve sent habitual els últims anys, han estat notablement viatgeres: després d’Islàndia i Frísia, i seguint amb la marcada inclinació nòrdica que ha caracteritzat la temporada, m’he deixat caure durant uns dies pels denominats Països Bàltics, uns territoris pel qual sentia (sent, de fet) una notable curiositat, i que m’ha agradat conèixer encara que haja estat de forma necessàriament superficial i en un format de viatge organitzat, diguem-li estàndard, amb els seus avantatges i inconvenients. Entre els primers, la possibilitat de fer-se una idea aproximada, en uns pocs dies, de les principals característiques de tots tres estats, amb especial referència a les seues respectives capitals i amb una atenció preferent, per part de la nostra documentada guia, a la història --agitada, quan no directament turbulenta-- que ha acabat donant lloc a la configuració actual de les repúbliques de Lituània, Letònia i Estònia. Quant als segons, crec que hauria preferit un programa un poc menys prolix i atrafegat i, sobretot, que haguera prestat a la natura una atenció que, almenys sobre el paper i fins i tot assumint que l’oratge no sempre ha acompanyat per a les activitats a l’aire lliure, prometia ser major del que finalment ha estat. En tot cas, i com no podria ser d’una altra forma, l’experiència --i la companyia-- ha pagat indubtablement la pena: per saber un poc més d’unes terres i uns pobles dels què ho ignorava quasi tot, i per haver conegut no pocs detalls interessants --des de minories religioses com els jueus caraïtes, els greco-catòlics o els vells creients fins a la singularitat de la regió letona de Letgàlia, tot passant per l'estatus dels idiomes livonià, seto, võro i samogitià-- que no coneixia i dels què amb tota seguretat hauré de buscar més informació. Però també pel verd, la pluja i la frescor; i per suposat, pel Bàltic.

De dalt a baix, i per fer-se una idea del viatge: Castell de Turaida i boscos del Parc Nacional del Gauja, a Letònia; Palau Presidencial a Vilnius, Castell de Kaunas i boscos a l'Istme de Curl'andia, tots tres a Lituània; seu del Parlament d'Estònia (o Riigikogu) a Tallinn, i muralles de la ciutat; Casa de la Corporació Livoniana, seu del Saeima o Parlament de Letònia, Catedral de Sant Jaume, muralles de Riga, i la Mar Bàltica a Jūrmala, ciutat d'estiueig molt pròxima a la capital letona. L'aigua, per cert, no estava gens freda...

En haver marxat de viatge un parell de dies després de l’eclipsi total de sol del 12 d’agost, no vaig tindre temps de dir res sobre el fenomen més enllà d’haver deixat des de llavors una imatge –d'escassa qualitat, però almenys pròpia-- com a capçalera del blog. Així és que, també en aquesta ocasió, invocaré el caràcter de dietari d’aquestes planes per tal de deixar constància expressa de que haver-lo pogut viure --a més a més, amb la millor companyia i des d’un lloc privilegiat-- va ser, simplement, una experiència extraordinària, i que totes les nostres expectatives, que reconec que no eren poques, es van veure llargament superades. Em fa l’efecte que, si ho vàreu poder veure també vosaltres, no vos caldran moltes més explicacions...