Ignacio, el filantrop i l’ós formiguer

Ignacio (Jiménez) és un biòleg valencià que treballa a l’Argentina. No és el seu primer treball: de fet, tot i la seua joventut i com a especialista reconegut en conservació i reintroducció d’espècies de fauna, ha voltat per mig món, des de Madagascar a Costa Rica. Fa ja alguns anys que viu als Esteros d’Iberà, una extensa zona (la meitat de la superfície del País Valencià) coberta de prats i aiguamolls a la província de Corrientes, al nord-est argentí i a tocar de Brasil, Uruguai i Paraguai. Ignacio sap d’espècies i la seua conservació –a banda de la seua envejable experiència pràctica, ha publicat molt i bo sobre el tema--i, per això, cada vegada s’interessa més per assumptes diguem-ne externs a les espècies pròpiament dites: els habitants dels llocs on treballa, els equips científics i tècnics, els conflictes, la governança, la difusió i la conscienciació…

L’ós formiguer és el protagonista del penúltim projecte d’Ignacio. Quan dic ós formiguer podria ser qualsevol dels exemplars que, des del 2007, s’han alliberat a Iberà fins aconseguir una població silvestre estable que ja es reprodueix; però posem que és l’ossa Beba (rebatejada després com a Iboty pora, “flor bonica” en guaraní), un exemplar capturat quan cadell, coix d’una pata i mantingut en captivitat com animal de companyia per una família de Jujuy. Tot i considerar-la quasi com un més de la família, van ser conscients de que el millor destí per a ella era reintegrar-se a la natura, de la que apenes coneixia res (ni tanmateix havia menjat mai formigues o tèrmits…). Ara, és un dels components d'aquesta població, i un símbol del projecte per als habitats de la zona.



Però la feina d’Ignacio no és remarcable només per la singularitat de les espècies amb què treballa (com podeu veure més amunt, junt amb altres biòlegs també està duent avant la reintroducció en la zona del “venado de las pampas”, i pensa ja en el retorn del jaguar...) o per l’exòtic d’aquesta terra que parla guaraní, d’horitzons immensos i gent dura com poca. Tot i que una part dels Esteros està protegida pel Govern Argentí, Ignacio no treballa per l'administració: els seus projectes són duts avant per a un propietari americà que, des de fa uns anys i mitjançant una fundació creada amb aquesta finalitat, es dedica a comprar terres en la zona per a conservar-les; Ignacio treballa, doncs, per a un filantrop. I no per a qualsevol: es tracta de Doug Tompkins, fundador de marques de roba com The North Face o Esprit, i figura singular i controvertida com poques; la fundació és The Conservation Land Trust. En conjunt, una experiència única en la que es barregen les motivacions personals i ideològiques, la voluntat d’invertir diners (molts diners) en projectes que no semblen buscar beneficis econòmics, la reacció social front a un americà d’intencions difícils de comprendre, una solidesa tècnica i científica inqüestionable, el paper (peculiar) dels governs en aquest assumpte...

Tot això ens va contar l’Ignacio fa un parell de setmanes, quan vam convidar-lo a compartir les seues experiències en una conferència i alguna trobada informal i fecunda a València. El vam convidar des d’Avinença, una xarxa valenciana d’entitats i persones vinculades o interessades per la custodia del territori, que és com anomenem ací a aquesta forma (voluntària, basada en l’acord i amb el protagonisme dels propietaris) de conservar el patrimoni natural; no dubteu que, de custòdia del territori i de la mateixa Avinença, parlarem més avant. Simplement, no volia deixar passar l’ocasió de suggerir que dediqueu una estoneta a conéixer aquest projecte pel que té de singular, que no és poc. Perquè des de fa unes setmanes, i a banda d'haver parlat bastant amb Ignacio i de somiar en conèixer sobre el terreny a Iboty pora, no deixe de pensar en la importància de la difusió i la conscienciació feta com cal, amb modèstia i responsabilitat; en les diferents formes –en absolut excloents—d’afrontar un conflicte quan es produeix; en allò que ell anomena “planificació adaptativa” front als esquemes rígids i les rutines estàtiques que sovint dominen aquestes actuacions; i, sobre tot, en filantrops. Pense en filantrops i les seues motivacions, i si seran o no de fiar, i perquè no n’hi ha quasi cap, d’aquests, en aquestes terres. Si prestem l’atenció deguda als pocs que tenim. I, fins i tot, si voldríem tindre’n més...




(si entreu a la web de The Conservation Land Trust trobareu aquest video de 26 minuts on es presenta "el treball lligat a la conservació, restauració, activisme i agroecologia de Kristine i Douglas Tompkins; els valors que orienten les seues accions i la seua visió d'una futura societat verda". I després em direu que en penseu...)