Opinions, passions, i tres o quatre conviccions. Només.
"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster
A Catalunya he de sentir massa sovint, i dit per catalans de soca-rel, que l'11 de setembre no hauria de ser la nostra Diada i que l'hauríem de celebrar per Sant Jordi, un dia molt més festiu i alegre.
Em cansa molt haver de fer aquest tipus de pedagogia, però em veig obligat a respondre que l'11 de setembre, els catalans no celebrem res si no que commemorem el dia que se'ns van arrabassar, per dret de conquesta, els nostres drets i llibertats.
És per això que hem de seguir commemorant aquesta data com la de la nostra Diada. No celebrem cap derrota. Commemorem i recordem que que aquell dia, per la força de les armes, ens van furtar el nostre futur com a poble lliure.
Sant Jordi, serà un dia bonic, però no és un dia carregat d'aquesta simbologia... i suposo que a molts ja els aniria bé que celebréssim una Diada en una data tan poc significativa a nivell polític i històric.
I amb això vull dir que fas molt bé, feu molt bé, de seguir commemorant aquest 25 d'abril, aquesta maleïda derrota d'Almansa, perquè és recordar el que un dia vàrem ser i el que, sense cap mena de dubte, volem tornar a ser... i tornarem a ser.
Per cert, en el meu darrer post ja em vaig fer ressò del premi que em vas atorgar. Gràcies de nou!
Una volta més estem d'acord, porquet, i no hi afegiria molt més al que tu dius. També ací he sentit de tant en tant comentaris molt semblants, tot tenint en compte a més la rellevància simbòlica del 9 d'octubre com a "data fundacional" del País Valencià. Però sense treure-li importància a aquesta última, el 25 d'abril --com l'11 de setembre-- ens recorda que el que la Història ens va furtar "por justo derecho de conquista", està a les nostres mans recuperar-ho. I m'agrada pensar que, en el fons i tres-cents anys després, la nostra voluntat de ser fa que aquestes derrotes ho siguen molt menys...
De vegades em pega per pensar, Jordi, en com podria ser aquest País si només una part de la força i l'empenta que dediquem a algunes de les nostres festes la dirigirem a altres quefers. Però ben mirat, una cosa no treu l'altra... Salut i gràcies!
Crec que una cosa no lleva l'altra. No hem d'oblidar qui som, d'on venim, on volem anar, per això calen els 11 de setembre i els 25 d'abril, i, alhora, podem celebrar també els 9 d'octubre i el dia de St. Jordi, també tenen alguna cosa nostrada aquests dies.
Això mateix volia dir, novesflors: que no cal renunciar al 25 d'abril perquè ja hi ha el 9 d'octubre (o canviar l'11 de setembre per Sant Jordi), sinó aprofitar la càrrega simbòlica i emocional que tenen tots ells, amb els diferents matissos --més o menys reinvidicatius, festius o d'autoafirmació-- que s'hi associen. Sota el cel hi ha un temps per a cada cosa, i un lloc per a totes aquestes dates. I per a la Diada de Mallorca, per a Sant Joan... Gràcies, salut!
A Catalunya he de sentir massa sovint, i dit per catalans de soca-rel, que l'11 de setembre no hauria de ser la nostra Diada i que l'hauríem de celebrar per Sant Jordi, un dia molt més festiu i alegre.
ResponEliminaEm cansa molt haver de fer aquest tipus de pedagogia, però em veig obligat a respondre que l'11 de setembre, els catalans no celebrem res si no que commemorem el dia que se'ns van arrabassar, per dret de conquesta, els nostres drets i llibertats.
És per això que hem de seguir commemorant aquesta data com la de la nostra Diada. No celebrem cap derrota. Commemorem i recordem que que aquell dia, per la força de les armes, ens van furtar el nostre futur com a poble lliure.
Sant Jordi, serà un dia bonic, però no és un dia carregat d'aquesta simbologia... i suposo que a molts ja els aniria bé que celebréssim una Diada en una data tan poc significativa a nivell polític i històric.
I amb això vull dir que fas molt bé, feu molt bé, de seguir commemorant aquest 25 d'abril, aquesta maleïda derrota d'Almansa, perquè és recordar el que un dia vàrem ser i el que, sense cap mena de dubte, volem tornar a ser... i tornarem a ser.
Per cert, en el meu darrer post ja em vaig fer ressò del premi que em vas atorgar. Gràcies de nou!
Quant veritat hi ha a les albaes.
ResponEliminaSe senten, encara, els trons de l'apunt anterior. Salut i força!
ResponEliminaUna volta més estem d'acord, porquet, i no hi afegiria molt més al que tu dius. També ací he sentit de tant en tant comentaris molt semblants, tot tenint en compte a més la rellevància simbòlica del 9 d'octubre com a "data fundacional" del País Valencià. Però sense treure-li importància a aquesta última, el 25 d'abril --com l'11 de setembre-- ens recorda que el que la Història ens va furtar "por justo derecho de conquista", està a les nostres mans recuperar-ho. I m'agrada pensar que, en el fons i tres-cents anys després, la nostra voluntat de ser fa que aquestes derrotes ho siguen molt menys...
ResponEliminaGràcies a tu, una volta més. Salut i endavant!
Molta, Jp, i concentrada en molt poques paraules. No es pot oblidar, que en la boca del poble ha quedat.
ResponEliminaDe vegades em pega per pensar, Jordi, en com podria ser aquest País si només una part de la força i l'empenta que dediquem a algunes de les nostres festes la dirigirem a altres quefers. Però ben mirat, una cosa no treu l'altra... Salut i gràcies!
ResponEliminaCrec que una cosa no lleva l'altra. No hem d'oblidar qui som, d'on venim, on volem anar, per això calen els 11 de setembre i els 25 d'abril, i, alhora, podem celebrar també els 9 d'octubre i el dia de St. Jordi, també tenen alguna cosa nostrada aquests dies.
ResponEliminaAixò mateix volia dir, novesflors: que no cal renunciar al 25 d'abril perquè ja hi ha el 9 d'octubre (o canviar l'11 de setembre per Sant Jordi), sinó aprofitar la càrrega simbòlica i emocional que tenen tots ells, amb els diferents matissos --més o menys reinvidicatius, festius o d'autoafirmació-- que s'hi associen. Sota el cel hi ha un temps per a cada cosa, i un lloc per a totes aquestes dates. I per a la Diada de Mallorca, per a Sant Joan... Gràcies, salut!
ResponEliminaTotes les simbologies i les dates tenen el seu que...amunt i endavant i que el 28 sigui també una data assenyalada!
ResponEliminaAlli estarem, Elfreelang, cridant-ho ben fort. Endavant i gràcies!
ResponElimina