Antagonismes

És una situació que no sol produir-se, per sort, amb molta freqüència, però tampoc pot dir-se que siga excepcional. En primer lloc, ha de predominar en superfície un ambient de desànim i cansament generalitzat: una d'aquelles setmanes --posem per cas, aquesta mateixa-- en què tot, o quasi tot, sembla haver-se conjurat per anar malament alhora, o bé per empitjorar encara més si és que ja estava espatlat. Però per tal que es desferme el procés, aquest estat d'abatiment i desgana ha de xocar de forma sobtada amb una atmosfera general que reclame o exigisca exactament el contrari. S'ha pogut constatar, en aquestes circumstàncies, que el contrast extrem entre totes dues situacions --decaïment individual i exultació col·lectiva-- pot donar lloc a una autèntica i incontrolable tempesta anímica, una ciclogènesi emocionalment explosiva les conseqüències de la qual poden ser tan imprevisibles com potencialment devastadores.

En altres paraules: que després d'uns dies en què tots els meus indicadors de moral han assolit --per causes diverses però en absolut independents-- mínims certament alarmants, m'encare sense solució de continuïtat amb els moros i cristians alcoians, que tot i que comencen oficialment demà, tenen una prèvia interessant aquesta mateixa nit amb un concert que promet ser tan espectacular com esgotador. Tot plegat, doncs, anuncia un accentuat gradient entre masses d'ànim que fa previsible un esclafit notable, dels efectes i resultats del qual no gosaria aventurar res ara mateix. En tot cas, he decidit que el que haja de ser serà, per Alcoi i per Sant Jordi. I que després de la tempesta, ja vindrà la calma. O no.

Hui, com que m'ha semblat que l'ocasió ho mereixia, en deixe dues pel preu d'una. Poca cosa a veure l'una amb l'altra, tret de la coincidència en el títol, però totes dues capaces d'emocionar-me. De la primera no cal dir molt perquè ja està quasi tot dit; de la segona, si no esteu familiaritzats amb la música de moros i cristians, potser que hauriem de parlar-ne: si vos ve bé, aquest diumenge, mentre fem un plis-plai a la Plaça de Dins, podria ser un bon moment... Bon cap de setmana!