Un poc afrontat, va girar cua amb un “perdona” a penes perceptible i es va perdre entre la gent que atapeïa el bar, mentre pensava resignadament que les derrotes del rival poden servir per endolcir un poc les nostres frustracions, però que d’ahí a assumir-les com si foren una victòria pròpia, hi ha molta distància. Potser no fóra encara massa tard per empassar-se l’orgull i tornar a intentar-ho amb aquella anglesa que semblava tan contenta…
Si vos sembla bé, i com que vaig un poc curtet de temps, quasi que em deixe pendent Guardiola, la manifestació de demà, la música de Brian Fallon i altres coses interessants, i ja en parlem amb més calma en un altre moment. Bon cap de setmana!
Tal vegada en la manifestació...
ResponEliminaMentiria si diguera que no em va alegrar que guanyara el Bayern, Jordi; però és evident que això no ens fa automàticament guanyadors a nosaltres ni ens dóna cap títol, que al final és el que compta --i el que volia dir ;) Com deia Fuster: recordant la derrota per obligar-nos a la victòria... Salut!
ResponEliminaQuè bonica, la imaginació!
ResponEliminaPer cert, la setmana passada vaig arribar tard: llegia el teu post a mitja vesprada quan caia el 'diluvi' universal sobre la Plaça de Dins. Espere q ja no hi fores allà esperant a una Cinderella arremullada :)
Un apunt bonic, emocionant i crec que molt especial sí he de fer d'aquestes festes. No sé si molts més ho varen notar, però jo vaig viure un preciós instant de màgia a l'Entrada Cristiana: Filà Maseros, Alfereç Cristià i la Muixeranga carrer avall per Sant Llorenç.El cor em va fer un tomb mentre intentava no trepitjar ningú per les voreres i per un instant vaig agraïr tornar a aquesta terra 'ni que siga per escoltar açò'. Espere trobar-ne algun vídeo on s'aprecie :)
Bon diumenge
No patisques, Cinderella, ja comptava que seria difícil coincidir, però segur que trobarem el moment. De la pluja no em vaig escapar, però entre que apretava i que dilluns havia de matinar, vaig acabar deixant l'alferes moro per a millor ocasió ;)
ResponEliminaTambé a mi em van emocionar els Maseros --per cert, també els vaig veure en Sant Llorenç-- i escoltar la música va ser, com tu dius, un moment màgic :) No sé si ho vas veure, però a la processó general, i en lloc de la banda habitual, l'alferes duia darrere també la muixeranga a dolçaina i tabal: impressionant veure'l pujar pel carrer Major. Un bon amic anava de cavaller; quan em passe el video, te'l faig arribar.
Bon diumenge també per tu, i endavant sempre!
Trobe que aleshores jo encara estava molt enfeinada amb la meua mentireta ;P. Sí, en tenir eixe vídeo seria un plaer tenir-lo
ResponEliminaUna abraçada forta i ànims per a la nova setmana!
La mentireta és sempre ocupació prioritària, Cinderella ;) En saber res del video ja et dic coses. Bona setmana també per tu!
ResponElimina("Sense periodistes no hi ha periodisme, i sense periodisme no hi ha democràcia". Ho he sentit fa una estona a la ràdio a tall del Dia Mundial de la llibertat de premsa de dijous, i he pensat en tu)