I sense dubtar-ho ni un segon. Però convé puntualitzar, perquè és molt probable que no estiguem parlant de la mateixa...
Reconec que, quan vaig saber que els independentistes escocesos plantejaven que Elisabet II continuara sent la cap del seu futur estat, em va sorprendre un poc. Ara, i a la vista de l'aparent capacitat d'algunes monarquies per posar-se en evidència (quan no directament per autolesionar-se), comence a pensar que pot ser l'estratègia més intel·ligent per acabar definitivament amb elles: deixar que ho facen elles mateixes. Cal un poc més de paciència, és cert, però segurament el procés serà irreversible, i a més és molt més entretingut. Tret que sigues un elefant, clar...
 |
| Imatge de Vilaweb |
No sé si l'has pegat una ullada:
ResponEliminahttp://propolis-colmena.blogspot.com.es/2012/04/piezas-reales.html
Com tu dius, potser no cal fer-hi res. Ells a soles ja s'ho fan tot. Salut i República.
La mateixa que tu, és clar, visca la república.
ResponEliminaSomniar no fa mal a ningú, però la cosa va per a llarg.
ResponEliminaMentre tant, Salut i República!
No ho havia vist, Vicicle: molt bo, moltes gràcies :) (l'última "peça" de la llista de trofeus, per no comentar...). L'únic problema és que mentre van camí de desaparéixer fan més mal que un porc solt; però hi ha vegades que fa tot l'efecte que, realment, són els més republicans de tots. O potser simplement són tontos... Salut!
ResponEliminaVisca la república, zel. El camí serà llarg, però serà... Salut i endavant!
ResponEliminaTens raó, Jp. Crec que somniar pot ser roín quan fa perdre de vista la realitat, però no quan es tracta de plantejar-se un objectiu cap al què anar i pel qual lluitar... Acabar amb la pobresa o aconseguir una societat justa i sostenible, no són somnis menys complicats que aquest, però paga la pena treballar per atansar-s'hi; encara que nosaltres no ho veurem, em tem... Pel moment, pas a pas i a fer camí. Salut! (i república, és clar ;)
ResponEliminaI si cal, declarem tots els Països reserva de la biosfera per acollir tots els elefants.
ResponEliminaVisca la República, lliure, independent i sobretot dels nostres propis Països (que la república del país veí, ni la vull, ni m'agrada ni ens seria de cap ajuda)
Una bona idea, porquet: elefants, braus, i tot el que calga salvar de les manies atàviques i agressives d'alguns dels nostres veïns...
ResponEliminaSalut i endavant! (i visca la República, la nostra)