Contenint l'alè perquè el maleït ponent no done noves forces al foc que des d'ahir crema Mariola, precàriament estabilitzat gràcies a la faena de molta gent que s'hi està deixant la pell a la muntanya. I --sabreu disculpar-me-- amb molt poques ganes de parlar, ara mateix. Amb cada incendi no és terra, només, allò que ens furten, sinó anys: tots els que hauran de passar per fer reconeixibles uns paisatges que el foc i la desídia han tornat a convertir, de nou, en cendres. Però també Mariola tornarà a reverdir, i amb ella reverdirem nosaltres, que ningú no ho dubte. I els ho hem de fer pagar molt car.
On mirarem, si el verd i el blau se'n van?
ResponEliminaA mi també se'm fa un nus a la gola...
Hi havia massa senyals que anunciaven un estiu complicat per a les muntanyes valencianes, i malauradament s'estan complint les pitjors previsions, cantireta. I el mal és que açò no ha fet més que començar, i de responsabilitat estem veient-ne més aviat poca pe no dir gens.
EliminaUna forta abraçada! Jo tampoc no tinc massa paraules més, però tot el sentiment del cor va cap allà, amb vosaltres. I no vaig jo perquè no puc, perquè seria el que em naixeria fer. Sempre venç el verd, sempre venç el verd, sempre venç el verd...
ResponEliminaMoltíssimes gràcies una volta més, Maria Josep. L'únic raig de llum en la foscor del fum i les cendres és aquest sentiment que ens uneix als que ens estimem la terra, i que hem sentit amb tota la força.
EliminaCom que tu només has posat el final, espere que no et sàpiga greu que et manlleve els teus versos:
Creix el temps com creix el verd.
Sega el verd el foc que passa,
igual que, en la nit, el gel
silenciós també passa.
Però creix cendra del foc
i la sega el camí cert.
Tan cert com que, enllà del foc,
sempre, sempre venç el verd.
Una abraçada!
La ràbia continguda ens manté a tots prudents en aquest moment, a l'espera que el foc pare. Però prompte hem de començar a parlar i demanar responsabilitats i culpables. Ja està bé!
ResponEliminaHem de fer-ho, Enric: en el cas de Mariola i en tots els anteriors. Però en aquest, a més, tenint en compte que les condicions meteorològiques no poden fer-se servir com a excusa, i amb l'evidència que alguns mitjans van tardar més del que seria esperable ateses les circumstàncies.
EliminaUna vegada més, no en tinc cap comentari.
ResponEliminaI una vegada més, no calen, Jp. Què llarg se'ns farà aquest estiu, a aquest pas...
EliminaQuins dies més negres i foscos! I quina impotència. Ara qui pagarà els plats trencats?
ResponEliminaSense paraules i commocionada, com tots els de la zona...
Cinderella
PD: Però aci et deixe açò, per si li pogueres donar certa difusió, tu q ets una veu reconeguda (jo només mhi he pogut apuntar com a simple voluntària)a la matèria per la vida...
http://www.voluntarisamariola.org/
Fa molt de mal, Cinderella, molt especialment quan són paratges, com aquests, que coneixes com la palma de la mà, i quan quasi podries dir quina planta està cremant en cada moment... Com diu Enric, s'han de demanar les responsabilitats que pertoquen, i agrair també a qui hi ha treballat que el desastre no haja anat a més, perquè per moments hem fregat una catàstrofe de conseqüències incalculables.
EliminaAra toca reclamar mitjans per a la reconstrucció, fer el que corresponga en cada cas i quan siga l'hora, i tractar d'aprendre la lliçó (tot i que ja saps que, quant a açò últim, no sóc massa optimista...). He enllaçat a la nova entrada la pàgina de voluntaris: faran falta totes les mans possibles, però la farem reverdir de nou.
Una abraçada i endavant!
tan debò reverdim i reviscolem i ressorgim entre les cendres de tanta negror que vivim
ResponEliminaEntre tanta foscor, resulta encorajador veure la reacció de la gent, que se sent agredida pel foc i que assumeix la pèrdua com a pròpia. La muntanya reverdirà tard o d'hora, però hauriem de tractar d'aconseguir una reacció comparable davant aquest incendi sense flames a què ens estan condemnant amb el seu cinisme, les seues retallades i els seus "que se jodan". Abans de replantar, cal esporgar, i ja tardem massa...
Elimina