"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dilluns, 1 d’octubre del 2012

La connexió pallaresa





Sempre costa tornar de Pirineus. Però després d'aquests dies d'activitat frenètica, recorrent el Pallars i coneixent --o retrobant-- projectes encoratjadors i persones extraordinàries, encara costa un poc més. Han estat cinc dies farcits de vivències i anècdotes que tardarem en oblidar, i que probablement també seran recordats molt de temps tant pels amics de Friends of Avinença que ens han acompanyat, com per molta de la gent que ens ha rebut en aquelles muntanyes: només algú tan especial com Xavi Ródenas s'atreviria a dur un grup de cinquanta jubilats anglesos a parlar amb un pastor a Escàs o a dinar al refugi del Gerdar, o seria capaç de mobilitzar mitja comarca en uns pocs minuts per tal que ens dugueren, en cotxes particulars, a la Caseta de la Coma de Burg --un altre projecte singular al qual paga la pena prestar atenció-- quan l'autobús va partir una inoportuna avaria. Sense ell, i sense Jordi i Ciro, igualment imprescindibles, res no haguera estat igual.



Entre visita i visita, ha estat també interessant parlar, amb qui procedeix d'una realitat tan distinta a la nostra com la britànica, sobre coses com la memòria històrica (interessantíssima la parada, camí del nord, al Centre d'Interpretació de la Batalla de l'Ebre, a Corbera), el conflicte lingüístic, la implicació ciutadana, les majories absolutes o el desig d'independència. Però sobretot, han estat dies d'aprendre de molts projectes i iniciatives --algunes d'elles, sorprenents en una comarca que no arriba als vuit mil habitants-- compromeses amb la terra i les persones, de les quals anirem dient alguna cosa quan es presente l'ocasió i amb les què poden establir-se, també, vies concretes de col·laboració amb entitats valencianes. Pel moment, potser que en uns mesos siguen els amics i amigues pallaresos els qui vinguen a conéixer un poc millor tot el que es fa en aquestes terres. Quant a nosaltres, ja ens ha anat bé carregar piles, que falta faran amb la que està caent; i a més, ara tenim encara més motius per voler tornar, més prompte que tard, a aquelles valls dolces...





6 comentaris:

  1. Quin goig fan aquests paisatges i trobar gent tan maca!!

    Aferradeta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De veres que si, lluna: tot un luxes, per la terra i per la gent que se l'estima. Una abraçada!

      Elimina
  2. o sigui que vau fer augmentar en gran percentatge la població de la comarca xD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pons, després del que he vist aquests dies, estic convençut que l'aritmètica que fem servir a vora mar no s'aplica a aquelles muntanyes: no m'atreviria a fixar equivalències, però crec que cada persona d'allà dalt estira com un bon grapat dels de les terres baixes ;) Salut i gràcies!

      Elimina
  3. Caram! Això sí que és aprofitar de valent la incursió pallaresa! A mi m'hagués agradat veure la cara del pastor d'Escàs davant tant de jubilat anglès pendent d'ell! :)

    El Pallars, aquella terra de la qual jo mai en marxaria...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha testimoni gràfic, porquet! La guarde per a l'entrada que vull fer sobre la visita en poder, però tot plegat va estar molt bé: els anglesos s'interessen molt per quasi tot, però a més d'ovelles es veu que saben bona cosa ;)

      Bona terra i bona gent, al Pallars... Salut i gràcies!

      Elimina