Aprendre per a emprendre

És evident que no ho faig tant com m'agradaria, i crec que fins i tot molt menys del que caldria; però ja sabeu que, encara que siga molt a la llarga i assumint el preu que hauré de pagar després per a tornar a posar-me al dia en papers rebalsats i obligacions ajornades, encara faig tot el possible per canviar de tant en tant despatxos, reunions i ordinadors per un poc del medi natural amb el qual, i almenys sobre el paper (mai millor dit), té a veure la meua faena. L'oportunitat, aquesta vegada, ens l'han brindada els companys que es dediquen a la conservació de flora i fauna en el Govern d'Aragó, amb la seua amable invitació per conèixer, de primera mà i sobre el terreny, la gestió que duen a terme des de fa anys amb els emblemàtics i majestuosos trencalossos del Pirineu. Ha estat, necessàriament, una visita curta; però quan t'acompanyen les persones adequades, poc més d'un dia pels espectaculars paisatges de la Jacetània dóna per a veure, i per a aprendre, moltes coses. Ens en queden pendents moltes altres que haurem d'anar aprenent pas a pas, perquè el camí que va començar --o recomençar-- fa un parell d'anys no serà ni curt ni senzill; però hi ha camí, que no és poca cosa, i ganes de caminar-lo. Ja veurem, finalment, fins on ens porta.

Ja ho he dit més amunt: ha estat pràcticament una visita llampec, però tardaré molt de temps en oblidar la imatge de més de quaranta trencalossos sobrevolant un dels menjadors habilitats per a l'espècie i baixant a alimentar-se dels ossos preparats per a aquesta finalitat. Gràcies a Manolo, Chema i la resta de companys que ens han explicat el seu treball rigorós i entusiasta i ens han acompanyat a conèixer aquests racons extraordinaris. L'última foto, per cert, és d'un dels polls nascuts enguany al centre de cria en aïllament humà de La Alfranca, a prop de Saragossa, que encara hem tingut temps de veure de tornada a València.