Doncs si, com haureu deduït del silenci dels últims dies, al remat hi vaig anar, i fa a penes una estona que acabe de tornar. I entre mig de tots dos verbs, hi ha tantes coses sentides i viscudes que ara mateix no sabria ni per on començar: persones excepcionals, paisatges corprenedors, hores de converses i experiències compartides... I, per suposat, muntanya, molta muntanya, amb el cim del mític Ararat --l'Agirî de l'extraordinari poble kurd, a qui mai tornaré a mirar amb els mateixos ulls-- per damunt, literalment, de tota ella. Moltes coses per contar, doncs, tan bon punt li haja tret la pols a les botes. Pel moment, ho deixe en dir-vos que hi he anat, i que he tornat; i que ho he fet, com sempre passa, amb moltíssim més del que hi vaig dur...
Ben tornat, Pep!
ResponEliminaM'alegro molt que tot hagi anat bé.
De moment el tastet de fotos és espectacular. Molt boniques.
Una abraçada!
Moltes gràcies, Carme! Afortunadament, tot va anar perfecte; em tem que les fotos no li fan justícia a tot el que vàrem poder veure, però bé valen com a mostra i com a record :) Ara, a gestionar la tornada i a capejar el "mal de baixura", que amb aquestes calorades ja costa una mica... Aniré contant, en tot cas, del vist, i del viscut. Salut i abraçada!
EliminaMentre tu ho paeixes, nosaltres ens anem fent una petita idea de tot el que heu viscut i ens alegrem de que hagi sortit tan bé.
ResponEliminaBen tornat!
Aferradetes, Pep.
Digestions com aquestes paguen la pena, lluna :) Ha estat, una volta més, una experiència per recordar des de tots els punts de vista, i és inevitable que deixe alguna cosa escrita. Pel demés, content també de veure-vos de nou :) Moltes gràcies i una abraçada!
EliminaUf, admiració absoluta. Enhorabona pel teu tercer 5000! Que crac. Al final veig que l'entrenament va funcionar i que te'n vas sortir. No hi ha com conèixer-se a un mateix!
ResponEliminaMoltes gràcies, company! La veritat és que en general em vaig trobar sorprenentment bé, al meu ritme però sense patiments excessius i sense cap problema tampoc per l'altitud; la lesió més remarcable me la va fer un massatgista turc en un hamam al que ens dugueren en baixar de la muntanya, que encara em fa mal la costella ;) Em sobra, però, el cigarret; a veure si m'hi decidisc d'una vegada... Salut i abraçada!
EliminaUn 5.000...
ResponEliminaUn somni realitzat. Enhorabona.
Moltes gràcies, xavier! :) En efecte, un somni complit --aquest un poc imprevist: fins fa un parell d'anys, no hi havia pensat en aquesta muntanya com un objectiu, però quan m'ho proposaren no em va costar gens decidir-me. Ara, a fer lloc a uns altres somnis, que de candidats n'hi ha bona cosa, i no necessàriament tan lluny ;) Salut i una abraçada!
Elimina