En pausa

Entre apurar preparació muntanyenca (després de l’Aitana, li va tocar el torn a Benicadell, d’on són les fotos i de qui ja destacava Cavanilles “sus cuestas rápidas sembradas de escombros y de precipicios que horrorizan”), tancar a la feina alguns temes importants que no podien esperar, i algunes altres fites rellevants de les quals em deixe pendent parlar en altre moment perquè a un no el conviden tots els dies a presentar-li un llibre a l’amic Martí Domínguez i la veritat és que m’ho vaig passar d’allò més bé escoltant-lo, ha estat setmana densa i un poc més atrafegada del que venia sent habitual els últims temps. La done en tot cas per dignament superada, i a falta de fer encara alguna última prova de cames, de repassar una volta més el material abans de tancar definitivament el farcell i, sobretot, de comptar amb la preceptiva PCR que pot condicionar-ho tot --no hi ha prou, per entrar a Turquia, amb el certificat de vacunació, i encara que tot fa pressuposar que la prova serà negativa, sempre hi ha un marge d’incertitud que em té, no puc negar-ho, un poc inquiet-- des d’ara mateix i a tots els efectes pose el cap i el blog en mode pausa viatgera-muntanyenca. Si no vos veig d’ací uns pocs dies, serà senyal que m’han deixat pujar a l’avió, i ja vos contaré a la tornada; i si no, doncs a la pròxima serà, però ja vos dic que confie en que no calga. Així que, pel moment i si vos sembla, ho deixarem en que ens veiem aviat, però no massa... Fins llavors, cuideu-vos molt, i bon(s) cap(s) de setmana!