"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



divendres, 10 de setembre del 2021

Des de fora

Quan es tracta de la mar, la meua perspectiva habitual sol limitar-se a la serena observació des de la vora o bé, en el millor dels casos, a veure-la lliscar des de la coberta d’algun dels artefactes que els humans fem servir per a navegar-la. Només molt de tant en tant m'he animat a posar-me ulleres i tub per practicar allò que ara s'estila anomenar snorkeling, i he de dir que, tot i no disposar de l'equipament més adequat i limitat per la meua notòria i entranyable miopia, allò que he vist --diguem-ho així-- sempre que he ficat el cap baix l'aigua m'ha resultat tan sorprenent com captivador. Així que l'altre dia, surant entre salpesoblades sobre els extraordinaris alguers de Posidonia que envolten Tabarca, vaig decidir que potser ja ha arribat l'hora d'atendre les reiterades invitacions d'alguns amics que practiquen el busseig, i plantejar-me almenys el meu bateig en la matèria i ja veurem com queda tot plegat. Perquè també la vida que hi ha sota la superfície m'interessa, i sé que l'experiència d'observar-la de prop, ni que siga només per una estona, ha de resultar-me una experiència fascinant; però sobretot, perquè a mi, això de veure (i de viure) les coses des de fora mai m'ha molt fet el pes, la veritat. 



Superada, diria que dignament, la primera setmana faenera després de les vacances, ja veieu que al cap li costa un poc encara deixar-les del tot enrere, i en veure les imatges que va prendre la meua filla menuda amb una d'aquelles càmeres go pro, no m'he pogut resistir. Segur que la setmana que ve serà una altra cosa... Bon cap de setmana!







8 comentaris:

  1. Per a una persona que li costa surar, és del tot impossible pensar en fer busseig, tret del busseig natural o, dit d'altra manera, ofegar-se; però això no vol dir que no m'agradaria molt fer-ho.
    Pots felicitar a la teva filla, ha tret unes fotos precioses.

    Aferradetes i bon cap de setmana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'has recordat una dita dels meus pares, que quan era xicotet em deien que nedava la meitat de bé que els peixos: ells cap amunt i cap avall, i jo només cap avall ;) Amb el temps no he millorat massa, la veritat, però si que vull provar el del busseig, encara que siga només això, provar-ho. Altra cosa serà cabre dins d'un d'aquells vestits de neoprè (sé que semblaré una botifarra, però això ja ho tinc assumit...). Abraçada i moltes gràcies!

      (Les fotos són captures dels vídeos que va gravar la meua filla; la veritat és que les càmeres aquelles són sorprenents...)

      Elimina
  2. HA de ser un bon espectacle el món marí, com ho demostren les fotografies de la teva filla !. Ara, això del busseig ho deixaré pels valents com vosaltres, hehehe.... jo, miraré les fotos i els vídeos !
    Bona tornada !.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Reconec que això del busseig sempre m'ha fet molt de respecte, artur, i per això encara no ho he provat malgrat tindre amics experts que fa anys que m'ho proposen. Ara que m'he decidit, hauré de buscar el moment... i no deixar passar massa temps, no siga que m'ho repense ;) Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  3. Sota del nivell del mar que veiem, tot és un alte món. Jo no l'he vist mai en directe, només en fotos i vídeos. M'han agradat molt les fotos de la teva filla. I és molt emocionant que t'animis a provar de bussejar...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pel que s'intueix des de la superfície (i per les imatges que ens mostren), veure-ho en directe ha de ser una experiència inoblidable, tot i que crec que no hi ha molt de perill que m'avicie: sóc més de tindre el cel sobre el cap i el peus a terra, però almenys provar-ho una vegada... Abraçada i moltes gràcies!

      Elimina
  4. A mi també m'agrada mirar per sota l'aigua. Observar el blau immens dels paisatges submergits, els peixos, les garotes...
    Justament la setmana passada em vaig comprar unes ulleres submarines noves al Port de la Selva. Feia uns 25 anys que no ho feia. Ni tan sols no sabia que encara existeix la marca "Nemrod".
    També sóc curt de vista però a sota l'aigua m'hi veig perfectament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La meua relació amb la mar (per dalt i per baix) sempre ha estat molt marcada per la mala vista que arrossegue des que era molt menut, però mai no m'he decidit a graduar-me també unes ulleres de busseig. Amb tot, i com tu dius, arribar a entreveure els paisatges submergits i tota la vida que alberguen és una experiència corprenedora, així que a vore si no deixe passar molt de temps, ara que m'he decidit, i faig un bateig com cal. I a partir d'ahi, veurem que passa... Abraçada i moltes gràcies!

      Elimina