D’ací a poc, si tot va bé, tornaré a caminar per les pinedes que cobreixen les serres que m’envolten amb el cap mirant a terra i l'atenció posada en descobrir, entre soques i pinasses, els primers senyals del que podria ser, a la vista de les condicions i si la cosa no canvia, una notable temporada d’esclata-sangs. Encara haurem d'esperar, però, una mica, per veure si es compleixen finalment desitjos i previsions. I mentre ho fem, caminar per les pinedes --un poc més verdes, enguany, que altres setembres-- seguirà sent gaudir de les vistes i els paisatges, de sendes velles i masos amagats, del refilar de les mallerengues i del vol majestuós de l'àguila serpera. La qual cosa no deixa de ser, tot plegat, una collita remarcable: no tot el que hom pot arreplegar passejant entre els pins ha d'acabar necessàriament dins d'una cistella. Però quines ganes, ja, de començar a omplir-ne...
En part de les serres per les quals em solc moure habitualment, aquest agost ha estat més humit del que ve sent habitual: Alcoi ve a marcar el límit al nord del qual les precipitacions de l'estiu han estat --significativament, en alguns casos-- per damunt de la mitjana, mentre que al sud l'estiu ha estat més sec del que hauria pertocat. I a falta de poder anar més lluny, on encara ha plogut més, no cal que vos diga per on començarem a buscar-los, els esclata-sangs.
 |
| Precipitació recollida l'agost de 2021 a les Comarques Centrals Valencianes, de la pàgina d'AVAMET. Els bolets no depenen només de la pluja, però almenys pel que fa a aquesta, en alguns llocs del Comtat, les Marines o la Vall d'Albaida la cosa no pinta gens malament... |
Molta sort amb els esclata-sangs. Nosaltres en diem rovelló, però amb nom o un altre, em costa trobar-los, mentre altres companys omplen (una mica) el cistell.
ResponEliminaMoltes gràcies, xavier! A casa sempre hem distingit l'esclata-sang, que és d'un roig vinós, del rovelló (que també he vist que es diu pinetell), més taronja, i que a penes es fa per aquestes contrades. Quan a fer-ne... doncs depèn de dies i de llocs, però generalment quan n'hi ha solc trobar-ne. A veure aquesta temporada què tal se'ns dona... Salut i abraçada!
EliminaTu sempre fas bones collites, de coses molt diverses, de els que no van a la cistella, però estic segura que les completaràs amb un cistell ben ple d'esclata-sangs (que gràcies als blogs i ja fa molt temps, vaig aprendre que era un altre nom dels rovellons). Bona collita, un cop més!
ResponEliminaMoltes gràcies, Carme! :) Els últims anys, entre que no han estat massa bons per aquesta zona --encara em resistisc, com fa alguns amics, a fer centenars de quilòmetres a Terol o a Conca per a omplir cistelles-- i que he anat bastant enfeinat, a penes si els he prestat atenció. Així que enguany els tinc molta gana, i sembla que la temporada acompanyarà. A veure si al remat hi ha sort; i si no, sempre ens quedaran altres collites, que no solen fallar mai... Abraçada i moltes gràcies!
EliminaM'has fet recordar al meu pare quan anava a cercar esclata-sangs i en duia un paner ben ple. Tenia un lloc secret i no ho deia a ningú. -Aigua i sol-, deia ell. Què bons torrats o amb un arròs!. M'ha fet salivera pensar-hi. 😉
ResponEliminaPer aquí també diem esclata-sangs.
Aferradetes, Pep.
Ha de ser així, lluna: els bons rogles --com diem ací-- d'esclata-sangs són sagrats i només es poden confiar a persones escollides ;) Abans, però, era una altra cosa: no fa tants anys n'érem quatre els qui sortíem a buscar-ne, i ara són multituds, sobretot en els llocs més accessibles; jo seguisc preferint caminar amunt i abans per a cercar-los, encara que en trobe menys... I, posats a triar, torrats amb un raig d'oli i un pessiguet de sal, insuperables :)
EliminaAixò dels noms és ben curiós... Em va sorprendre molt quan vaig saber que també els anomenàveu esclata-sangs; un parell de pobles més enllà del meu, ja en diuen pebrassos, i rovellons encara més enllà... Abraçada i moltes gràcies!