"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dijous, 30 de setembre de 2021

Recórrer


Caminar tota una vida
et porta a preguntar si quatre passes
et fan el pes. Però no hi ha altre canvi
i veus a trossos sota tanta pluja
els vespres de la vida en un sol vespre
i el sol que es repeteix en mils de gotes.

Joan Brossa


De tant en tant em passa, que se'm fa tot costera amunt, tret de les costeres amunt: una volta més, davant les incerteses i els neguits, recórrec a recórrer els camins, amb el cap i els ulls posats, com escriu Maria Josep Escrivà, "en el transcurs impertorbable de la natura". Anar fent camí, doncs, un pas darrere un altre, i ja vindran, estic segur, els temps millors; ara mateix estan, com els bolets, creixent discretament en la foscor, esperant només a que siga el seu moment. 


L'Alt de la Replana, dels voltants del qual són les imatges, és un modest cim mariolenc que supera per poc els mil metres d'altitud i que, com el seu nom indica, s'aixeca en un sector de la serra caracteritzat per relleu suau, marcat pel pas del foc i solcat per sendes, caminals i assegadors que fan de bon recórrer. "Replana", per cert, i no "Reptana", com apareix en alguns llocs, a causa d'una inoportuna línia discontinua --part de la traça d'un camí-- que, en un dels vells mapes en paper, va voler coincidir precisament sobre la "l" donant peu al malentès. En el món analògic passaven, de tant en tant, aquestes coses...





6 comentaris:

  1. No sempre estem com ens agradaria, però sabem que només hi ha un camí: cap endavant.
    Unes fotos magnífiques de la nostra estimada natura.

    Aferradetes ben fortes, Pep.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, lluna. De tant en tant els ànims fluixegen i les coses tendeixen a emboirar-se, i és llavors quan caminar em resulta una necessitat, per aclarir idees i mirar-m'ho amb un poc més de perspectiva. I al remat, i com tu dius, només podem mirar cap endavant, i després d'una costera amunt sempre en ve una cap avall... Salut i abraçada forta!

      Elimina
  2. Els cims "modestos" ens diuen que no hi ha cims modestos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, xavier, tot depén de com s'afronten; per anar i tornar a aquest, sense anar més lluny, van caure vint-i-quatre quilòmetres de ruta, i feta a més a més pràcticament al trot perquè un dels companys tenia un poc de presa. Així que modèstia potser, però sempre relativa... Abraçada i moltes gràcies!

      Elimina
  3. M'ha fet gràcia el canvi de topònim per una inoportuna línia discontínua, molt curiós.
    Encara que no vinga al cas, però, em ve al cap la d'inoportunes mans que hem tingut canviant-nos els noms als nostres cognoms, noms... als registres civils, per diversos motius que ja en sabeu.
    Gràcies per compartir els teus recorreguts!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si no recorde malament, era al mapa de l'exercit 1:50.000 on es donava peu a la lectura equivocada, i fins i tot a l'Inventari Toponímic d'Alcoi hi apareix com a "Reptana". Almenys, en aquest cas, va ser per culpa d'una errada i no pel desig conscient d'esborrar-nos la memòria, a nosaltres i als nostres paisatges. Gràcies a tu sempre, salut i abraçada!

      (M'has fet recordar una història cridanera de topònims: la Serra de la Vall d'Àngel, al Baix Maestrat, va ser oportunament rebatejada pels topògrafs de l'exèrcit com a "Sierra de la Valdancha" --interpretant la pronunciació d'algun pràctic de la zona, imagine-- i, a partir d'ací, va retornar al valencià, en alguns mapes, com a... Serra de la Vall Ampla. Sort que les coses van tornar a lloc i l'ample va tornar a ser àngel...)

      Elimina