Caminar tota una vidaet porta a preguntar si quatre passeset fan el pes. Però no hi ha altre canvii veus a trossos sota tanta plujaels vespres de la vida en un sol vesprei el sol que es repeteix en mils de gotes.Joan Brossa
De tant en tant em passa, que se'm fa tot costera amunt, tret de les costeres amunt: una volta més, davant les incerteses i els neguits, recórrec a recórrer els camins, amb el cap i els ulls posats, com escriu Maria Josep Escrivà, "en el transcurs impertorbable de la natura". Anar fent camí, doncs, un pas darrere un altre, i ja vindran, estic segur, els temps millors; ara mateix estan, com els bolets, creixent discretament en la foscor, esperant només a que siga el seu moment.
No sempre estem com ens agradaria, però sabem que només hi ha un camí: cap endavant.
ResponEliminaUnes fotos magnífiques de la nostra estimada natura.
Aferradetes ben fortes, Pep.
Moltes gràcies, lluna. De tant en tant els ànims fluixegen i les coses tendeixen a emboirar-se, i és llavors quan caminar em resulta una necessitat, per aclarir idees i mirar-m'ho amb un poc més de perspectiva. I al remat, i com tu dius, només podem mirar cap endavant, i després d'una costera amunt sempre en ve una cap avall... Salut i abraçada forta!
EliminaEls cims "modestos" ens diuen que no hi ha cims modestos.
ResponEliminaTens raó, xavier, tot depén de com s'afronten; per anar i tornar a aquest, sense anar més lluny, van caure vint-i-quatre quilòmetres de ruta, i feta a més a més pràcticament al trot perquè un dels companys tenia un poc de presa. Així que modèstia potser, però sempre relativa... Abraçada i moltes gràcies!
EliminaM'ha fet gràcia el canvi de topònim per una inoportuna línia discontínua, molt curiós.
ResponEliminaEncara que no vinga al cas, però, em ve al cap la d'inoportunes mans que hem tingut canviant-nos els noms als nostres cognoms, noms... als registres civils, per diversos motius que ja en sabeu.
Gràcies per compartir els teus recorreguts!
Si no recorde malament, era al mapa de l'exercit 1:50.000 on es donava peu a la lectura equivocada, i fins i tot a l'Inventari Toponímic d'Alcoi hi apareix com a "Reptana". Almenys, en aquest cas, va ser per culpa d'una errada i no pel desig conscient d'esborrar-nos la memòria, a nosaltres i als nostres paisatges. Gràcies a tu sempre, salut i abraçada!
Elimina(M'has fet recordar una història cridanera de topònims: la Serra de la Vall d'Àngel, al Baix Maestrat, va ser oportunament rebatejada pels topògrafs de l'exèrcit com a "Sierra de la Valdancha" --interpretant la pronunciació d'algun pràctic de la zona, imagine-- i, a partir d'ací, va retornar al valencià, en alguns mapes, com a... Serra de la Vall Ampla. Sort que les coses van tornar a lloc i l'ample va tornar a ser àngel...)