Ja he dit altres voltes que mai no he acabat de sentir-me còmode amb tot el que envolta aquesta data: lluny som --o hauríem de ser-ho-- de records inútils i de velles passions. Però em costa també resignar-me a veure-la reduïda, any rere any, a banal festeta autonomista o, encara pitjor, a festí propiciatori per a feixistes, botiflers i altres infames carronyaires. Així que ho deixarem, com altres voltes i un any més, en allò que el 9 d'Octubre té de símbol, de desig d'un futur per al País Valencià que encara és lluny però al qual no renunciem. Visca la terra, doncs, ara com sempre, i feliç Diada!
Poble, recorda't
del que de tu s'espera
al cap dels segles.
Dus, damunt els teus muscles,
el feix de l'esperança
Poble, retroba't
en la profunda argila
de compartides
passió i confiança.
Retroba't en la fúria!
Vicent Andrés Estellés
Espero que hagi estat un bon dia per tots aquells que s'estimen la terra i la seva llengua, malgrat la carronya.
ResponEliminaVisca la terra!
Aferradetes, Pep.
Per plantar cara a un feixisme que cada volta se sent més fort i que troba massa facilitats per propagar-se tots els dies són bons, lluna. Però aquesta data, en que tantes voltes hem hagut de patir-lo en pròpia carn, potser encara més... Visca la terra, i una abraçada gran!
EliminaPoble en lluita. Poble en festa. Poble germà!
ResponEliminaEl camí serà llarg, xavier, però arribarà el dematí que el plor serà d'alegria... Germans, també en la lluita. Abraçada gran i moltes gràcies!
EliminaSempre l'he sentit com un gran dia, molt especial, de manifestacions i reinvidicacions.
ResponEliminaPerò, des de fa un temps igual que hi ha cervesa sense alcohol o cafè descafeïnat, ...l'essència sembla que es perd. També he de dir que tinc dubtes del perquè ens hem de sentir com un poble des d'una data concreta, i no, per exemple des que els íbers habitaven per ací, o qualsevol altra civilització. De fet, l'aparença física de molts de nosaltres ens fa pensar que venim d'un poc abans del 1238, hehe :)
De tota manera, la identitat que sentim i l'estima a la nostra terra no pot ser més que respectada i així ho expressem sempre que tenim ocasió.
Estem molt marcats per històries recents les quals ens han menyspreat, i encara que siga per un dia, fem públic que som un poble!
Crec que em passa si fa no fa així, Llum. Sense voler jutjar la història amb els nostres criteris morals, em costa un poc commemorar --mai celebrar-- el que, al remat, representa la desaparició de tot un poble, l'andalusí, que ens va precedir en aquesta terra (per bé que, com tu dius, algun tret hem conservat, almenys alguns ;). Però sobretot, no me'n se avenir a veure aquesta data reduïda a un més dels "dies de l'autonomia", instrumentalitzat a més per la dreta més casposa i el feixisme rampant. Per això, i tot i que no sempre em resulta fàcil sentir-me'n part, seguisc tenint el 9 d'Octubre com una data assenyalada: per tot el que hem estat, i pel que aspirem a ser en el futur. Visca el País Valencià, hui com sempre, i una abraçada!
EliminaBona Diada !!!!
ResponEliminaMoltes gràcies, artur! Salut i endavant!
Elimina