Rodó com el pit-roig que no claudica,que sempre torna al meu pati d'hivernon és d'aire també la paciència,un any,un any passa de pressa.Maria Josep Escrivà, "Pati d'hivern 2018"
Feia ja algunes setmanes que havia reparat en la seua presència, però no havia trobat encara el moment per prestar-li l'atenció que mereix i ell, com si m'ho retraguera, s'havia mostrat particularment esquívol i distant. Fins avui, que he pogut dedicar-li per fi una estona, i diria que hem resolt finalment el malentès: jo li he donat formalment la benvinguda, un hivern més, al pati que espere que durant un temps serà també sa casa, i ell s'ha quedat quiet per un instant, sense herbes ni branques ni fulles protectores, abans de reprendre ("tan breu en el seu ara") la seua discreta i agitada activitat. Ja ha passat un any, des de l'últim hivern al pati i els últims pit-rojos habitant-lo, i ha passat de pressa; aquest, potser, especialment, o a mi m'ho sembla...
M'ha fet tantíssima il·lusió aquest pit-roig teu i meu que no he pogut estar-me de compartir la teua entrada i la segona fotografia a Twitter.
ResponEliminaAl meu pati també se'n deixa veure algun des de fa uns dies. I tot l'enyor es fa de sobte llum.
Una abraçada molt forta i bon any!
Moltes gràcies, Maria Josep, per la teua generositat, i pels teus poemes: jo també crec que la poesia ens transforma, i transforma la nostra percepció del món :) Una abraçada forta i que el 2022 siga un gran any!
EliminaCrec que heu fet les paus. Què és això de no donar la benvinguda!😉
ResponEliminaPel que fa a la rapidesa del temps, com més grans, més ràpids ens passen els anys.
Bon any nou!
Aferradetes, Pep.
Assumisc la meua culpa, anem tan atrafegats que sovint descuidem les coses realment importants, com prestar un poc d'atenció als pit-rojos que ens visiten; no sorprèn, després de tan llarg viatge, que es sentira un poc despagat ;)
EliminaCrec que tens raó, com més majors ens fem, més ràpid passen; però aquest en particular, m'ha semblat especialment fugaç. En tot cas, ens semblen més ràpids o més lents, la consigna sembla clara: aprofitar-los tant com es puga... Moltes gràcies, abraçada i bon any!
M'hi hauré de fixar més, jo encara no l'he vist. Potser ja el tinc ben ofès, ara que ho dius.
ResponEliminaBon any, Pep!
Ja veus que són animalets un poc sentits, Carme, però segur que sap que arriba a un lloc on és apreciat, i només espera el moment oportú per manifestar-se ;) Abraçada, bon any i moltes gràcies!
Elimina