"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dimarts, 21 de desembre de 2021

El buit (relats conjunts)

Gerard Palomeras, 2018, Comtes de Bell Lloc

 

--A poc a poc, el poble va anar creixent, i s'hi van anar aixecant més i més edificis al voltant del lloc on deien que tot s'havia esdevingut. Jo no puc dir si és veritat, o tot plegat és només una llegenda, però allò cert és que, després de l'enfonsament, no s'ha tornat mai a construir res en aquell solar. 

--Vaja, doncs tants anys vivint ací i no n'havia sentit dir res... I on dius que va ser exactament?

--Allà mateix, a aquella cantonada, on hi ha les parets mitgeres a la vista, les veus? Es veu que, en el fons, les constructores no han perdut mai del tot l'esperança de que, tard o d'hora, podran aixecar-hi un bloc de pisos com els altres, el negoci és el negoci. Però jo no ho crec, que això passe: potser serà casualitat, però cada nova empresa que se n'ha interessat ha tardat mesos en fer fallida. Ni el mateix ajuntament sap molt bé que fer-hi, amb el terreny: algú va pensar a expropiar la parcel·la per posar-hi un jardí, o un aparcament per als veïns, però cada volta que algun regidor ha presentat un projecte o una proposta, ha passat alguna cosa que l'ha fet dimitir; a l'últim, el van relacionar amb un assumpte molt tèrbol, contraban de vi de Montilla o alguna cosa així. Va haver de marxar del poble i ningú no ha tornat a saber res d'ell. 

--Impressionant, la veritat. I un poc sorprenent, que no se'n parle més d'això...

--A hores d'ara, molt poca gent recorda la història, i els pocs que la coneixen rarament en parlen, uns per alguna mena de superstició i uns altres per por a que els prenguen per bojos. Només jo, que sàpiga, m'he interessat per investigar-ho als arxius municipals, i més enllà del que t'he contat, tot el que he pogut esbrinar és que els últims propietaris coneguts del solar van ser dos germans, uns forasters poc sociables i amb fama d'excèntrics, als qui la casa els va caure al damunt per causes desconegudes i que van ser donats per morts, tot i que els seus cossos mai no van ser recuperats. Uixer, se'n deien; Roderic i Madelina Uixer...



La meua aportació, ara si a temps, per als relats conjunts de desembre, vagament inspirada en un relat que molt probablement coneixeu. El buit, per cert, existeix; no vos diré la ciutat, però si l'adreça: carrer Edgar Allan Poe, s/n. 



12 comentaris:

  1. Una història enigmàtica. "Llum a la foscor"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quantes coses s'hauran esdevingut, als llocs exactes que ara ocupen les nostres cases, sense que nosaltres en siguem conscients (bé, tret que la casa estiga bastida sobre un cementeri indi; llavors, es fàcil que facen pel·lícules i tot...). Salut i abraçada!

      Elimina
  2. M'encanta!
    Els buits no som capaços d'omplir-los, tal volta perquè ja estan plens (d'històries) i així perduren.
    Acabes l'any ben actiu!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Llum :) Ja saps que açò va un poc així, a èpoques i a trompades, i ara en toca una d'actiu; la meua sort és que vosaltres seguiu ahí, passe el que passe ;) Abraçada i Bones Festes!

      Elimina
  3. Un buit amb mala estrugança, vaja!

    Quina intriga,Pep!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser farien bé, les constructores, de contractar un exorcista abans de fer cap altre pas; per car que els puga resultar, sempre poden carregar-ho després al preu dels pisos ;) Abraçada i moltes gràcies!

      Elimina
  4. M'has fet venir ganes de rellegir "La caiguda de la casa Usher" (o Uixer :-DD). Molt bona aquesta "continuació" del relat d'en Poe. 

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Mac :) Vaig llegir els relats de Poe sent molt jove --els meus pares en tenien un exemplar a casa-- i "La caiguda de la casa Usher" és de les que més em va impressionar, tot i que no vaig ser capaç de veure llavors totes les connotacions que amaga; ara, per a por, la que vaig passar amb "La máscara de la muerte roja"; crec que vaig estar somniant-la setmanes... Salut i abraçada!

      Elimina
  5. Hi ha coses que millor no parlar-ne.😉
    Molt ben enllaçat el teu relat amb el d'en Poe.

    Aferradetes, Pep.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Paula :) Al remat, un solar és un solar per més maleït que estiga, i no està el mercat com per perdre oportunitats de negoci, no siga que vinga l'ajuntament i vulga fer-hi un parc ;) Abraçada i moltes gràcies!

      Elimina
  6. Un bon misteri, sense dubte !.... o una maledicció , millor dit !. Qui en traurà la llum algun dia ?? Queda un bon final obert a tota possibilitat.
    Felicitats ! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser un final escaient seria una promoció especial d'habitatges per a entusiastes de Poe, artur. Amb dos, tres i quatre dormitoris, caixes-niu especials per a corbs a la teulada, i un celler comunitari ple de bótes d'amontillat ;) Salut i moltes gràcies!

      Elimina