"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dimecres, 9 de febrer del 2022

Curiositats arran de terra

D’ençà que vaig parlar fa uns mesos de les flors de l’aspidistra, a tall de la no-floració dels pothos de casa, he anat fent de tant en tant alguna ullada als dos cossiols que mantenim des de fa molts anys per veure si es tornava a repetir una floració (llavors vaig arribar tard i només vaig poder veure les restes d'una flor seca) que té reputació de produir-se molt rarament en aquestes latituds. Ha passat poc més d’un any des de llavors, però fa unes poques setmanes que a les nostres cepades mates --a les dues, i pràcticament alhora-- els van començar a nàixer arran de terra uns petits capolls verdosos, sorgits directament dels rizomes de la planta, que han acabat esclatant en unes curioses floretes acampanades, amb el marge lobulat i un viu color rosat a l’interior, i no sabria explicar molt bé per què, però reconec que m'ha fet goig veure-les nàixer. M'hi seguiré fixant, a partir d'ara, no fora cas que alguna d'elles acabara donant fruit, però sembla francament improbable que això passe: durant molts anys, el mecanisme de pol·linització de l’Aspidistra elatior (i, en general, de les prop de dues-centes espècies reconegudes a hores d’ara dins d’aquest gènere, originari dels boscos de l'est i el sud-est d'Àsia) va romandre desconegut, i grups tan dispars com caragols, crustacis, col·lèmbols o fins i tot llimacs, van ser proposats com a possibles responsables del procés. 

No fa molt, però, sembla haver-se constatat que per a la nostra planta i en el seu hàbitat natural als boscos del sud del Japó, aquest paper correspon en realitat a uns petits dípters coneguts en conjunt com a mosquits dels fongs, els quals són atrets a les flors pel seu aspecte vagament fúngic (penseu, per exemple, en les nostres reixes del diable) i, sobretot, per un aroma fort i almescat que imita també el d'alguns bolets. El mecanisme concret a través del qual té lloc la pol·linització encara és objecte d'estudi: ens alguns casos, com en l'espècie de Vietnam Aspidistra xuansonensis, sembla que les responsables del procés són les femelles dels insectes quan visiten diferents flors per a pondre-hi els ous, ja que les larves se n'alimenten d'elles, però en el cas d'Aspidistra elatior, els visitants detectats van ser sempre mascles que acudien a les flors per a menjar i no per a reproduir-se. Siga com siga, allò que sembla clar a hores d'ara és que l'estratègia reproductiva de les Aspidistra té un caràcter molt més especialitzat del que es pensava, i que es basa en l'engany i la imitació, tal i com passa en moltes altres plantes com ara les orquídies. I encara que fer-se passar per fong per entabanar unes mosquetes potser no resulte tan sexy com el que fan aquestes, sé que des d'ara me les miraré, a les sòbries i sofertes aspidistres, amb uns altres ulls.




6 comentaris:

  1. Tinc quatre torratxes grosses d'aspidistres des de fa moltíssim anys i mai no he aconseguit veure les flors. Reconec que tampoc no soc gaire constant en buscar-les. Si és que en surten, que no ho sé, se'm deuen escapar sempre. O sigui que m'ha encantat veure les teves, perquè al menys ja sé quina pinta tenten. Si ara n'és l'època, ja que t'han sortit als dos cossiols, (tampoc no sé si tenen un temps precís per sortir) doncs les controlaré cada dia. I no surto ara mateix perquè és molt fosc.

    Moltes gràcies, Pep!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pel que vaig veure en el seu dia a la xarxa, la floració hauria de ser a finals d'estiu i a la tardor, però també deia que les flors duraven només un dia, i les meues ni una cosa ni l'altra; o la informació que vaig trobar era clarament millorable, o les meues plantes m'han eixit contestatàries i van, com se sol dir, al seu aire. El més probable, en tot cas, és que t'haja passat igual que a mi, que passen totalment desapercebudes fins que no hi vas a posta a buscar-les, i sovint ni encara així; però a mi, a tossut i obstinat --sobretot, quan es tracta de coses perfectament prescindibles com aquesta-- no hi ha aspidistra que em guanye ;) Abraçada i moltes gràcies!

      Elimina
  2. A simple vista sembla una magrana oberta.
    No crec haver-ne vist cap mai. Hauré d'estar més atenta a partir d'ara.

    Aferradetes, Pep.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No havia caigut en la semblança, Paula, però tens tota la raó: petites magranetes mig colgades :) A les meues plantes encara els queden mitja dotzena de capolls a punt d'obrir-se, però la veritat és que entre menudes, discretes i amagades sota tota la fullaraca de la planta, fins i tot sabent que hi són hi ha voltes que costen de trobar... Abraçada i moltes gràcies!

      Elimina
  3. te un paregut llunyà amb les Rafflesies :)
    molt interessant, jo també les miraré d'altra manera a partir d'ara

    ResponElimina
    Respostes
    1. Montes gràcies, Vicente :) És cert, salvant la diferència de grandària, si que tenen un aire a les Rafflesies, incloent-hi la miofília de tots dos grups; això si, per sort i pel que diuen --no he tingut la sort de veure cap flor de Rafflesia en viu-- l'olor de les de les Aspidistres és bastant més suportable... Salut i abraçada!

      Elimina