Enguany el calendari ha caigut així i caldrà esperar fins el pròxim 7 de maig per dir-ho ben fort als carrers de Castelló, i espere poder ser-hi per a veure-ho i per a viure-ho. Però la data és hui, i ja sabeu que encara que siga a hora horada, la Línia no sol ser de deixar passar aquestes coses, així que queda dit, un 25 d'abril més: pel País Valencià, ara i sempre, feliç Diada.
Imatge de la xarxa |
Són, crec haver-ho dit ja alguna volta, casualitats del calendari alcoià, però no deixa de ser curiós que ahir estiguérem rememorant, entre trons i fum i pólvora, la conquesta que ens va fer nàixer com a poble, i només un dia després recordem una altra batalla que a punt va estar, als valencians i valencianes, d'esborrar-nos per sempre de la Història... Del record de la segona ja en parlarem, si no passa res, en un parell de setmanes. I de la primera, ho deixaré en que vaig tornar a gaudir del Dia dels Trons --el meu preferit, i no és tampoc la primera volta que ho dic-- tant com es pot fer sense un trabuc a les mans; potser que m'ho hauré de tornar a plantejar...
Visca el País Valencià!!
ResponEliminaI si no l'empara el nostre senyor, tallarem la cua a Felip de Borbó ;) Moltes gràcies, xavier, i visca la Terra!
EliminaArribo a misses dites, però desitjo que fou un dia magnífic, tant com es veu a les imatges.
ResponEliminaVisca el País Valencià!.
Aferradetes, Pep.
Tu sempre arribes a temps, Paula :) El final de la Festa, magnífic (li tinc debilitat a aquest dia, amb la por que em feia el soroll dels trons quan era petit); i de la Diada, tots els anys pense si fa no fa el mateix: malgrat tots els esforços que hi esmercen, tres-cents quinze anys després encara resistim; i com més curt ens lliguen, més perill tindran... Salut i abraçada!
EliminaVisca la Terra, Pep!!!
ResponEliminaVisca, Carme, i llarga vida als maulets. Salut i moltes gràcies, i endavant sempre!
Elimina