Amb tantes coses per conèixer i tan poc temps per fer-ho, sempre sap un poc mal no aprofitar dies de festa com aquests per eixir dels entorns més propers i familiars i veure unes altres terres i uns altres paisatges. Però les coses han vingut així, i amb les muntanyes que m'envolten començant a esclatar ara mateix de flors --no sols d'orquídies, que també-- i traspuant aigua, que és com dir vida, pel més petit badall de tota pedra, caminar-les ha estat com fer-ho per primera volta. I escoltar, dos anys després, "Un moble més" i "Mi Barcelona" sonant de nou Sant Nicolauet avall... No, no puc dir que hagen estat uns dies desaprofitats, ni de bon tros; per l'aigua i per les flors, per Alcoi i per Sant Jordi.
Amb un entorn així, tampoc sap greu no anar molt més lluny.
ResponEliminaAferradetes, Pep.
Crec que tens tota la raó, Paula: tot i que sovint ens costa adonar-nos-en, tindre aquests indrets tan a tocar és tot un privilegi que cal aprofitar, i més enguany, que vages on vages trobes soroll d'aigua pertot arreu. I ja vindrà el moment d'anar més lluny, segur... Salut i abraçada!
EliminaNo canvies mai i seguix caminant i buscant eixos xicotets grans indrets. Salut. Querola
ResponEliminaMoltes gràcies, i tu que ho veges ;) Per sort, tenim encara molts camins per fer i molts indrets per descobrir, i crec que de ganes no ens en faltaran. I si cal anar a poc a poc, tampoc no és cap problema ;) Salut i abraçada!
EliminaNice post thank you Garrett
ResponElimina