Una volta més, la collita de vivències, aprenentatges i experiències ha estat àmplia i generosa, però ja sabeu, si fa no fa, com sol anar açò: acabat pràcticament de tornar de nou de l'Atles, amb la motxilla encara a mig desfer i el cap ple d'imatges i records, m'hauré de prendre un poc de temps per posar ordre en tot allò vist i viscut abans de poder deixar-ho escrit. Ja hi haurà temps, doncs, de parlar dels camins recorreguts, les muntanyes corprenedores, els paisatges esquerps i captivadors i la gent extraordinària, d'allà i d'ací, amb la què he tingut de nou la sort de compartir els dies i les nits per terres amazigues. Demà, a l'espera de la pròxima tongada de vacances, caldrà tornar a la faena, però no volia deixar de dir que ací estem de nou i de tornada, i amb plena voluntat de reinici, perquè amb freqüència res no descansa tant com cansar-se bona cosa.
Ben tornat Pep! Ja ens explicaràs més coses, de moment aquest tastet ja el gaudim.
ResponEliminaSoc la Carme…
EliminaPer començar no està gens malament.😉
ResponEliminaBen tornat, Pep!
Aferradetes.
Moltes gràcies, Carme i Paula :) Cada volta m'encisen més aquelles terres i la seua gent; la veritat és que ha estat un (altre) viatge que he gaudit al màxim, i amb una companyia que ha estat també un autèntic luxe. Amb això, la tornada a la faena --temporal, que encara queden vacances per davant-- se m'ha fet un poc menys dura; un poc, només... ;) Salut i abraçada!
ResponElimina