Per a aquest darrer cap de setmana, el meu grup excursionista havia programat des de feia temps una abellidora travessia pirinenca, però amb la vista posada en un (altre) viatge imminent a les muntanyes de l’Atles i després d'haver-li pegat unes quantes voltes, havia optat finalment per renunciar a afegir-m'hi. La setmana passada, però, es va plantejar la possibilitat d’ocupar el lloc que deixava vacant un bon amic a qui li havia sorgit un problema d’última hora, i d'una ràpida valoració de pros i contres, vaig decidir aprofitar l’avinentesa: al remat, el que va davant va davant, i dia que passa dia que no torna. Així que allí hem estat, aquest cap de setmana passat, caminant el GR-11 en bona companyia per les valls de Vallhiverna, Angliós, Riueño i les Salenques, amb més calor --i més costeres, no ho negaré-- del que potser hauria volgut, però corprès com sempre pels extraordinaris paisatges muntanyencs d’aquesta part del Pirineu. I tot i que és molt probable que en un altre moment em decidisca a escriure alguna cosa sobre el camí recorregut, els cims que l’emmarquen, els estanys, les tarteres, els boscos i les flors, em permetreu que em limite ara com ara a deixar ací algunes imatges que, com sempre em sol passar en aquests casos, em fa l’efecte que no li fan justícia a tot allò vist i molt menys encara a allò viscut. Hi tornaré, doncs, a veure si les millore; i crec que aquesta volta no caldrà esperar molt l'avinentesa.
Doncs sí que em faig una idea, tot i que sempre vist al natural és molt millor que en foto, per a gairebé totes les coses. M'agraden especialment la dels llacs o gorgs, per allò que ara fa molta calor. Preciosos paisatges!.
ResponEliminaAferradetes, Pep.
Va ser una ruta magnífica per uns paisatges extraordinaris, Paula, i les fotos a penes arriben a copsar-los. I de calor vam anar també ben servits, encara que a les imatges no es nota massa; sort que, de tant en tant, anava apareixent una pleta o un estanyet per descansar un poc les cames, i que aquesta volta anàvem sense presa... Abraçada i moltes gràcies!
EliminaGairebé ens hem trobat Alfred. Nosaltres vam fer una ruta per l'Aran i la Ribagorça i més d'una etapa trancorria pel GR 11.
ResponEliminaEls paisatges s'assemblen força amb les fotos que has publicat. i sí és cert, la fotografia no pot copsar del tot l'immensa bellesa d'aquests paratges. Amb les teves te n'has sortit molt bé.
A banda i banda de la Maladeta, xavier; entre tots dos n'hem tingut la perspectiva completa :) Nosaltres vam acabar molt a prop del refugi de Conangles, així que si que hi hem estat a prop, i els paisatges han de ser per força similars. Jo no havia fet mai la vall de Vallhiverna (o Vallibierna), i m'ha semblat espectacular. I el refugi de Cap de Llauset, un lloc extraordinari al qual tornaré segur; fins que aconseguisca millorar les meues fotos, almenys ;) Salut, abraçada i bones caminades!
EliminaQuins paisatges més preciosos, Pep!
ResponEliminaSí que ens en fem una idea. Estan molt bé les fotos i les he mirades en gran i val la pena de veure-les bé. Ja sabem que no hi ha paisatge que càpiga en una foto, però ens hi acosta una mica.
Jo també soc al Pirineu però molt més a llevant. A Camprodon.
A gaudir de l'estiu i de la muntanya.
Son la Carme.
EliminaSoc, soc…
EliminaMoltes gràcies, Carme! Fa alguns anys que no vaig per Camprodon, però m'enxisa aquella zona del Pirineu i en tinc molts bons records. I ja és casualitat, la desbandada blogaire a Pirineus... o potser no tant ;) Gaudeix molt i una abraçada!
Elimina(Si tinguera els Pirineus un poc més a prop, estic segur que m'hi passaria per allí mitja vida: sempre que hi vaig tinc la sensació com si tornara a casa... I tot i que arribar-hi ara és molt més fàcil que fa uns anys, acaba fent-se llarg: més de set hores de cotxe d'anada i tantes altres de tornada fins a Benasc i en un mateix cap de setmana, acaba fent-se un poc pesat. Però paga la pena...)
Elimina"El dia que vaig entendre que l'únic que m'enduré és allò que visc, vaig començar a viure allò que em vull endur" (anònim) Doncs això Alfred, el que va davant va davant, m'alegre molt que et decidires a anar-hi; com em va dir una bona membre del centre excursionista, més trellat si ve Pep ;-) jajaja. I es va quedar tan ampla 🤣🤣, em va encantar la resposta 🤣, com m'encant com és ella. Agraït que compartisques eixes fotos tan boniques, quins paissatges!! al menys ho disfrute un poquet així. Querola
ResponEliminaSe't va trobar molt a faltar, de veres, i segur que qui et va dir això també ho va fer ;) Ja saps que no entrava dins dels meus plans afegir-me a aquesta eixida, però em va semblar que quan les coses venen així no convé resistir-se, que al remat és com tu dius: no estem com per deixar passar cap oportunitat de viure i de crear records. En tot cas, em sap greu de veres que no pogueres vindre, però me n'alegre molt que tot anara bé. I ja podem anar buscant data per tornar-hi, preferentment quan no faça tanta calor... Abraçada i moltes gràcies!
Elimina