"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



divendres, 1 de juliol de 2022

L'oferta i la demanda (relats conjunts)

Rafael Barradas, 1919, Juguetes


Vejam, un segon que ho mire i de seguida li dic... si, a veure, per un Rafael Barradas d'aquesta època (magnífica composició, per cert), amb el descompte del Govern inclòs, li puc posar... un litre i mig de gasoil. Si té la bondat d'esperar un moment, tan bon punt el nostre perit certifique que és autèntic ja podrà passar al sortidor número tres, de res, a vostè. Com? Per omplir el dipòsit? Ui, tal i com va la cosa, com a mínim un Velázquez. Si, un Picasso també podria valdre, però caldria mirar-ho abans; amb això de l'operació sortida no donem l'abast i tenim els magatzems plens de gom a gom, només de Van Gogh en tinc ara mateix mitja dotzena ací darrere, no li dic res més...



La meua proposta per als relats conjunts de juny. Jo no sé vosaltres, però a mi ja no em queda cap Velázquez a casa; el Gaugin me l'estic reservant per a quan agafe les vacances, però al pas que vaig no sé jo si hi arribaré. A veure si al remat resultarà que les "joguines" son nosaltres...  


 

11 comentaris:

  1. Sembla que podríem acabar així , si no hi posa remei algú !! ;) Millor riure que no plorar, com ve dius !. Serà per això que els de la cimera de l'otan van anar a sopar al Museu del Prado ? ...per anar triant els quadres , per omplir el dipòsit dels avions !!
    Salut ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja farien bé, els del Museu, en repassar l'inventari no fora cas, i més ara amb allò del Boris Johnson, que si se'ls emporta a casa a veure qui li demana comptes després ;)

      La veritat és que, malgrat voler agafar-s'ho amb un somriure, la cosa està posant-se complicada i no fa pinta de millorar a curt termini; tan de bo que no vaja molt a més, sobretot per a qui --com sempre passa-- té més a perdre mentre hi ha qui està omplint-se les butxaques fins a l'obscenitat.. Moltes gràcies i una abraçada!

      Elimina
  2. Quina sort que tens de poder reservar-te un Gauguin per a les vacances. A mi em quedava un Dalí, però el vaig haver de gastar la setmana passada per pagar la factura d'Endesa...

    I tant que val més riure que no plorar i amb aquest relat has aconseguit treure'm un gran somriure... tot i que el tema no fa gens de gràcia. Molt ben trobat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui, Endesa, uns altres que tal... A mi, els d'atenció al client de Naturgy no paren de dir-me "pues no sé de que se queja, si aun le queda el otro riñón..."

      En efecte, tot plegat fa molt poca gràcia (i menys encara que en farà, em tem). Ho deixarem, doncs, en allò de la ironia com a forma d'agafar-s'ho, que no de resignar-se'n. Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  3. Sort que en teniu tots... jo ja he venut tots els mobles de la casa, només em queda l'ordinador... encara sort que no tinc cotxe ni tinc vacances a la vista.😅
    Val més riure, que ens ho estan posant tot moooolt complicat.
    Bon relat, Pep.

    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Paula :) Trobe que posar-se a escriure després d'haver vist les notícies (o d'haver passat per la benzinera) comença a ser una pràctica poc recomanable. Sort que ens queda encara la ironia... i l'ordinador ;) Salut i una abraçada!

      Elimina
  4. Amb un Pujolguarro només m'han omplert l'encenedor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són uns maleïts especuladors, xavier. Saben el valor real que té, però se'l reserven per a fer negoci ells i se n'aprofiten de la necessitat bàsica de disposar d'un encenedor operatiu ;) Salut i abraçada!

      (Caminant aquest cap de setmana passat per la vall de Benasc he tingut molt present "Les hores isardes" i m'ha anat molt bé per identificar unes quantes plantes; potser que a l'agost m´hi deixe caure pels "Carros"...)

      Elimina
  5. Ben trobat, he, he, he… gràcies per posar humor a aquests desastres de la vida… a mi no em queda cap Dalí, ni Nonell, ni Pujolguarro….

    ResponElimina
    Respostes
    1. Soc la Carme! Casumdena!

      Elimina
    2. Moltes gràcies a tu, Carme :) Són temps difícils, però qui sap si gràcies a això la percepció de l'art acabarà millorant... ni que siga només en les benzineres ;) Salut i abraçada! (i tan de bo que arribe prompte el dia en què puguem fer servir la ironia per a altres coses...)

      Elimina