"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dimarts, 5 de juliol de 2022

Embardissat

Teníem pendent una visita al mas de Mossèn Gregori, a la vessant bocairentina de Mariola, d’ençà que vam anar, fa ja més d’un any, al peculiar oratori que s’hi troba ben a prop. I tal i com ens va passar llavors, recórrer el curt trajecte des de la Cova de la Sarsa, a la qual s'hi accedeix còmodament, ens ha costat un poc perquè allà on fa anys hi havia sendes fressades i bancals llaurats creix ara una atapeïda i embullada bosquina en la que només algun marge mig assolat i els ullastres i figueres que han perviscut ací i allà romanen com a testimoni dels antics aprofitaments d'aquestes terres. Quant al mas, al qual arribàrem finalment després d'alguna marrada i un poc esgarrapats per argelagues i esbarzers, és ben poc també el que queda en peu a hores d'ara: de la casa, bastida en un estret espai entre la penya i el barranc i pràcticament ensorrada per complet, a penes sobreviuen algunes parets que amenacen amb solsir de forma imminent, i en mig de la malesa, ombrejades per xops i avellaners, les restes de la bassa i l'antic alcavó que l'alimentava. Va ser, per això, una visita curta, per bé que acostar-se fins al recòndit emplaçament del mas va pagar a bastament la pena, no solament per ser un dels pocs, dels més de dos-cents que hi ha a la serra, que encara no coneixia, sinó sobretot per l'innegable encís i la força evocadora que manté encara el paratge malgrat l’abandonament i la ruïna que el dominen a hores d'ara. I per tot allò --sempre passa, en aquestes ocasions-- que hom voldria poder conèixer de les vides que hi van viure: per què es va perdre la terra i el mas, qui i quan va gravar, en la porta de l'alcavó, "Viva la CNT-FAI", o simplement qui va ser Mossèn Gregori...



L'entorn del mas de Mossèn Gregori (el cercle blau) el 1956, a l'esquerra, i el 2021, a la dreta, del visor de l'ICV. És evident que, abans, arribar-hi havia de ser bastant més fàcil. I també que els pins creixen d'allò més bé sobre els bancals abandonats. 


 



6 comentaris:

  1. Sempre m'ha paregut que les construccions fetes amb tècniques i materials locals s'ensorren amb prou dignitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Diria que tens raó; fa tristesa veure com es perd aquesta part del patrimoni, però hi ha alguna cosa d'especial en el procés, amb la natura que va recuperant el seu lloc malgrat tot (i sé que potser no és el més adequat, però no he pogut evitar que em vinguera al cap "Amanece que no es poco" i aquell "Se me está muriendo divinamente, te lo juro"). Salut i abraçada!

      Elimina
  2. Va ser un matí interessant i productiu, a banda dels inevitables arraps. L'objectiu de trobar el mas es va veure recompensat amb escreix pel magnífic lloc on està, la inscripció de l'alcavó -trobar-la era un objectiu meu personal- i la intrigant "T" -una Tau?- que hi ha dins. Amb açò algun escriptor té per a llibre...
    Sempre queda algun racó en el que esmolar la imaginació.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En efecte, una eixida molt productiva, Rafa; done els arraps per ben aprofitats, i encara sort que duies les tisores de fer plantes de fer l'herbero, sinó crec que hauríem eixit d'allí com l'eccehomo de Pego ;) I tens raó també que, amb un poc d'imaginació, les peces donen per a un llibre; només el lloc on van alçar el mas ja resulta d'allò més rondallesc... Abraçada i moltes gràcies! (i ànims amb la calor; ja falta menys per a tardor)

      Elimina
  3. Moltes preguntes que potser mai tinguin una resposta.

    Aferradetes, Pep.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És el mes probable, Paula: ara mateix ja no serem capaços de trobar la majoria de les respostes perquè aquells que les coneixien se les van emportar amb ells. Molta vida (moltes vides) viscudes al que ara són ruïnes, i que a penes ha deixat algun rastre subtil que acabarà també perdent-se, però que almenys encara ens desperta la curiositat de voler saber-ne més... Moltes gràcies i una abraçada!

      Elimina