"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dimarts, 4 d’octubre del 2022

Familiaritats

Soc, sobretot, animal de bosc, de roca i de muntanya, i fins i tot quan m’hi aprope a la mar em sent atret especialment per les costes esquerpes de penya-segats, esculls i cales. Però tampoc no rebutge, si és el cas, l’enganyosa placidesa dels litorals baixos de dunes i arenals ni l’exuberància extraordinària i un poc aclaparadora de les marjals i els aiguamolls, i de fet aquesta va ser, aquesta volta, l’opció que finalment vam escollir: els paisatges vagament familiars (tinc l’Albufera ben a prop i molt present) però sempre sorprenents del Delta de l'Ebre, al què feia molt de temps que no m’hi acostava, per a un cap de setmana de trobada, familiar també, d'aquelles que solem fer des de fa temps per donar la benvinguda a la tardor però més àmplia enguany per concurrència. Bona companyia, doncs, per gaudir de les vistes i la llum, dels ocells, dels camins i de l’arròs --al camp i al plat-- en un espai que el riu i el mar fan i desfan (“Parlo del llarg silenci on es fonien / l’aigua dolça del riu, la mar amarga”) i que mereix, per molts motius, el qualificatiu d’excepcional. Però també per constatar que deu ser cert això de que hom no oblida mai com anar en bicicleta; que la vista de la mar, ni que siga només per una estona, ajuda a descansar, com escrivia Thomas Mann, dels laberints interiors i el seu absurd embull. I que la familiaritat, amb els indrets com amb les persones, no hauria de ser motiu per descuidar-les, sinó justament tot el contrari.





6 comentaris:

  1. Quin reportatge més maco! El delta sempre és inspirador. Jo soc més de muntanya, també, però el mar, per força ens acaba seduint. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va ser, sense dubte, un cap de setmana magnífic, i el Delta sempre ho posa fàcil quan es tracta de regalar imatges ;) El millor, com quasi sempre, és poder triar, i un poc de mar --sobretot en aquestes dates, fora ja de multituds excessives i aglomeracions molestes-- té efectes indubtablement balsàmics; sobre el cos, sense dubte, però també sobre el cap... Abraçada i moltes gràcies!

      Elimina
  2. Bona excusa per fer una trobada "familiar" i quines fotografies més bones! Tan sols ens falta oldre la mar... o el riu :)
    M'encanta la darrera frase, fins aviat!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Llum! Fa un poc de cosa dir-ho, però ha estat la primera volta que els tres germans, amb les nostres famílies respectives, hem pogut quadrar-ho tot per fer un viatge junts, encara que haja estat només un cap de setmana, i crec que encertàrem també amb el lloc on fer-ho. Ara, tractarem de que es repetisca més sovint. Salut i abraçada!

      (Ai, això de les olors... Anava jo per arrossars tractant de fotografiar de prop els caragols poma, però vaig calcular mal la resistència i vaig acabar estés al bancal i arrebossat de tarquim de dalt a baix... La càmera, per sort, es va salvar, però encara tinc l'olor a fang ficada dins el cervell)

      Elimina
  3. Precioses aquestes fotos que ens mostres i és que hi ha indrets que semblen que són molt nostros i ens els estimem com si ho fossin.

    Aferradetes, Pep.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No hi ha dubte de que el Delta és tot un món, Paula... Familiar per als qui estem més o menys acostumats als paisatges albuferencs de marjals i d'arrossars, però alhora amb tantes singularitats que ara, que hi he tornat, em costa entendre com hi he estat tant de temps sense acostar-m'hi. Només per les postes de sol ja paga a bastament la pena, i segur que no tardaré molt en voler tornar a viure-les... Abraçada i moltes gràcies!

      Elimina