"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dilluns, 24 d’octubre del 2022

Víctimes col·laterals (relats conjunts)

Joseph Mallord William Turner (1839). "The Fighting Temeraire tugged to her last berth to be broken up"

--A un castell d’Escòcia? De debò? I que dimonis espereu que faça, jo, fent de fantasma a un castell d’Escòcia? Jo soc (bé, jo vaig ser) un home de mar, a bord d’aquest vaixell vaig conéixer calmes i tempestes i, quan hi vaig morir, ho vaig fer agafat al timó enmig del fragor de la gloriosa batalla... Ah, l’olor de la pólvora dels nostres canyons, el Victory a la nostra proa, tallant com un coltell les línies enemigues, els vaixells francesos i espanyols cremant com teies sota el foc de les nostres bateries... Com podeu proposar-me ara, això? A mi, que he atemorit tripulacions senceres i de qui s'han escrit rondalles i cançons... I que hi pensarà la gent, quan m’hi aparega sobre els merlets amb la meua capa de mariner, amb la pota de pal i bevent rom?

--Ens sap molt greu, company, sabem que potser aquesta no és la millor solució per al teu cas, però no saps l’esforç que el Sindicat està fent per tal de poder-vos reubicar a tots en les poques destinacions per a fantasmes que queden vacants a hores d’ara... A més, entre penjats per motins, mariners morts en batalla i presoners francesos (d’aquests, com bé saps, n’hi havia un bon grapat; sort que tenim un conveni amb l’Òpera de Paris que, malgrat la saturació, se n’ha fet càrrec de tots), la plantilla d’espectres residents del Temeraire estava clarament sobredimensionada. Estem fent tot el que està a les nostres mans per evitar que cap camarada acabe vagant eternament després de l’expedient d’extinció d’ocupació per desballestament. Però francament, el nostre marge d'actuació és molt limitat.

--No, si ja ho entenc, però és que no me’n sé avenir, i tot plegat ho trobe tan injust... Esteu segurs que no hi hauria cap altre vaixell disponible per a un vell espectre honest i treballador com jo? O alguna altra cosa més relacionada amb la mar, no sé, potser un far misteriós en alguna illa remota...

--Uf, de llocs a altres vaixells ja te’n pots oblidar, els fantasmes de pirates els tenen tots copats: com que han esdevingut tan populars, quan hi ha alguna vacant els caps els prioritzen a ells per a cobrir-la. I els fars ara són tots automàtics, com a molt hi va algun tècnic a revisar-los de tant en tant i mantenir un fantasma de forma permanent no resulta gens rentable... Mira, com a molt, podem oferir-te un lloc a alguna corba de carretera, però per a les aparicions hauries de vestir-te de noia, amb perruca rossa inclosa. O, si t’ho estimares més, podem provar també a alguna televisió generalista: amb tantes tertúlies i reality shows com n’hi ha ara mateix, la demanda de fantasmes està pujant molt, i és possible que et puguem trobar alguna cosa. Fins i tot, si anara bé, podries acabar tenint el teu propi programa, com el Toni Cantó...



La meua aportació per als relats conjunts del mes d'octubre, probablement influïda per la proximitat de Tots Sants, i que em serveix a més a més per retornar al blog després d’unes setmanes en les què, de forma no premeditada, l’he tingut bastant abandonat: un poc de crisi creativa si que ha hagut, no ho negaré, tot i que la calor --a la que em tem que ja no podem qualificar com a excepcional-- i un poc més de tràfec a la feina tampoc han ajudat molt. Però sobretot és que, darrerament, m'ha sobrevingut una d’aquelles "ràfegues lectores" que m’agafen de tant en tant, i que com sol ser habitual m’ha mantingut ocupat el cap i les vesprades. Ara toca digerir tot el llegit, que no ha estat poc, i potser escriure també alguna cosa sobre això. De més trellat que aquesta, espere...



16 comentaris:

  1. Caram ! quina cua que hi ha per exercir de fantasma ! jejeje potser que provi a Port Aventura que en aquestes dates, no els hi vindrà d'un més o menys :DD
    Bona setmana ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Passa com amb tot, artur; els millors llocs estan ja agafats, i tot i que Port Aventura és una opció a considerar, com a molt volen fixes discontinus, i així no hi ha forma d'organitzar-se la mort amb un poc de perspectiva... Moltes gràcies i una abraçada!

      Elimina
  2. Ha, ha, ha... ja veig que ens has estalviat la resposta del pobre fantasma desubicat quan li han proposat això de la noia rossa de la corba de la carretera... segur que li ha dit de tot menys guapo... Ostres! que dura la vida de fantasma! Això sí que no és descansar en pau. Una estafa més d'aquesta vida... he, he, he... sempre em fas riure. I això és molt d'agrair.

    Bona setmana, Pep!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Carme :) I encara sort que, pel que es veu, ara hi ha un poc més d'organització, perquè diuen que va haver un temps que cada fantasma desnonat havia de buscar-se la mort pel seu compte, i això no hi ha castell d'Escòcia que puga absorbir-ho... Salut i una abraçada!

      Elimina
  3. Aquestes coses a l'època de l'holandès errant no passaven perquè hi havia vaixells fantasmes per a tothom. :-D

    Espero, de totes maneres, que no hagi d'acabar fent de "fantasma" de reality show... seria baixar massa de nivell.

    Molt bon relat i molt divertit.  Felicitats!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eren uns altres temps, Mac. Ara, com a molt, se'n busquen alguns d'extres per a "Piratas del Caribe", però passa com a Port Aventura: en el millor dels casos, uns mesos de faena en temporada alta, i altra volta a arrossegar les cadenes (o a acabar en una corba de carretera, que ja n'és de cruel...). Moltes gràcies i una abraçada!

      Elimina
  4. Respostes
    1. Els bons quadres sempre n'amaguen, xavier. Moltes de bones, i d'altres com aquesta ;) Salut i abraçada!

      Elimina
  5. Ai aquest fantasma!, crec que res que li proposin li anirà bé, pobrissó!.

    Un relat molt divertit i que m'ha tret més de dues rialles.

    Aferradetes, Pep.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha de ser complicat, Paula, sobretot quan ja t'has fet a una seguida que et penses que serà per a tota l'eternitat i t'hi trobes amb una situació com aquesta... Vull creure, però, que al final no li haurà anat mal del tot: mai no serà el mateix, però hi ha castells a Escòcia amb unes vistes precioses sobre la mar ;) Moltes gràcies i una abraçada!

      Elimina
  6. A mi també m'has fet riure :) Crec que no hi hauria castells suficients per a tants fantasmes sense treball! Per ací estan per tot arreu ... ara que s'acosta Halloween hehe!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Entre el Halloween i les eleccions de mid term, segur que n'heu estat ben servits, de fantasmes (per no parlar del gran espantacriatures: mare meua quina por que fa...). Salut i abraçada!

      Elimina
  7. Respostes
    1. Moltes gràcies :) Poc es parla, dels problemes dels fantasmes, i m'ha semblat que pagava la pena recordar-ho ;) Salut i abraçada!

      Elimina
  8. Al castell de Cocentaina hi ha una vacant, fa temps que no veig Llençolet. Igual seria una bona eixida per al pobre fantasma.
    Bon relat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Li para un poc allunyat de la mar, però millor que de "la rossa de la corba" segur que li aniria. I les vistes, extraordinàries ;) Moltes gràcies, Rafa, salut i abraçada!

      Elimina