"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dimecres, 22 d’octubre de 2014

Bullirà la mar


Així com a l'abril solc escriure alguna cosa per Sant Jordi, i no pot haver desembre sense la inevitable entrada sobre Nadal, estic començant a pensar en la possibilitat d'instaurar, en aquest blog, una efemèrides per a aquests dies de finals d'octubre. Podria dir-se el dia de "No és normal que faça aquesta calor", o bé el de "Sembla mentida que estiguem en octubre". Perquè si l'any passat va ser la "tardor tropical" i fa dos els "estiuets tardans i residuals", enguany hem anat directament a batre rècords històrics, i ens hem enfilat fins els 35,8 ºC que van assolir-se ahir a València, en el que segons diuen és el valor més alt en un mes d'octubre d'ençà que el 1869 van començar a enregistrar-se a la ciutat les dades de temperatura. Tenint en compte que aquesta situació és cada vegada més habitual --segons l'Aemet, el de 2013 va ser l'octubre més càlid mai enregistrat a València, i enguany sembla que anem pel mateix camí-- es fa difícil no pensar en el canvi climàtic com a causa d'aquesta tendència que amenaça amb acabar amb la tardor tal i com l'hem coneguda fins ara.

Però mentre espere l'opinió dels qui ho entenen, se m'ha acudit una hipòtesi alternativa --o, al menys, complementària-- que, en tot cas, sotmet modestament al criteri dels especialistes, per si els fera paper: vist com està el panorama en València en particular i en el País en general, se m'acut que aquestes calentors extemporànies puguen ser, en realitat, febre. Segons aquesta idea, vint anys de governs de dreta haurien estat massa fins i tot per a una terra com aquesta, propensa a tolerar la ineptitud, la mentida, la corrupció i els despropòsits, i al que estem assistint és a una reacció immunitària --tardana, però intensa-- que  tracta de combatre la infecció i extirpar definitivament una malaltia que ha arribat a amenaçar la seua pròpia supervivència. D'acord, no deixa de ser una hipòtesi agosarada, i jo mateix sóc conscient dels seus punts dèbils, que no són pocs; però tampoc ha de ser tan difícil comprovar-la: si, després de desfer-nos-en de lladres i d'inútils el maig de l'any que ve, recuperem també tardors i primaveres i l'octubre valencià torna a ser fresc, amable i plujós, caldria començar a considerar-la seriosament. I si no, haurem d'avenir-nos a ser, cada volta més, un País d'octubres secs i calorosos; però lliure, en tot cas, de lladres i d'inútils.








He portat aquest clàssic de la Gossa Sorda perquè m'ha semblat que venia al cas; però no vull deixar de recomanar que, ni no ho heu fet encara, dediqueu una estona a escoltar "La polseguera", l'últim treball del grup, amb cançons --com la que dóna nom al disc-- que m'agraden més com més les escolte. La música, ara com sempre, remei imprescindible contra les tristeses...

Tempesta covada pel temps,
en dies de calor i d'espera.
Poder desbocat d'un present
que a les fosques encara batega. 






4 comentaris:

  1. Hola Alfred, en la meua opinió el món esrà capgirat. Les pesqueres venen retardades, la temperatura altíssima, les figueres plenes de fulles i traguent figues noves... En relació a les gambes, han post l'ouada com era d'esperar i els alguers de Posidònia perdent les fulles que la mar treu a la platja, com toca...
    Salut i força companys.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em tem que, a hores d'ara, hi ha ja molt pocs dubtes que alguna cosa està canviant, Amadeu, i que som nosaltres els humans els qui estem contribuint a fer que aquest canvi siga encara més ràpid. Massa senyals, i massa persistents (acabe de llegir que l'octubre d'enguany ha substituït al de l'any passat com el més càlid de la història a València), però massa poques reaccions serioses per tal de fer front a un problema del qual encara no hem arribat a entendre l'abast real. I, com deia la Gossa, el temps s'acaba... Salut i endavant!

      Elimina
  2. Pel que sembla, a més d'una llengua i una calor a l'octubre, que ens uneix de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, hi ha un tret que ens uneix els nostres Països.
    A valencians, illencs i catalans també ens uneix la corrupció d'una colla de polítics corruptes que hem d'escombrar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hem d'escombrar-los, xavier. I com més prompte millor: almenys, això serà més fàcil que mantindre a ratlla el canvi climàtic. Bé, o això vull creure... Salut i moltes gràcies!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...