"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dilluns, 7 d’agost de 2017

Molt d'assaig (i poc error)


Va haver un temps en el qual llegir --llibres, s'estén-- era per a mi un hàbit exercit pràcticament a diari. A la tauleta de nit, o escampat per qualsevol lloc de casa, sempre hi havia un llibre actiu, i era estrany el dia en que, encara que fóra per avançar-ne només unes poques pàgines, no trobara almenys una estona per dedicar-li. Després, per raons que ignore però que intuïsc relacionades amb la creixent limitació de temps disponible, em vaig instal·lar en allò que podria anomenar-se lectura en rafegues: lluny de la previsible quotidianitat d'abans, els períodes més o menys llargs sense agafar un llibre van començar a alternar-se amb episodis puntuals i més o menys prolongats d'intensa activitat lectora, seguits de nou per setmanes (o mesos) de llibres tancats a l'espera d'un nou, i novament breu, accés lector.

Em trobe immers, ara mateix i des de fa un parell de mesos, en un d'aquests rampells de lectura, i m'adone que, sense que haja estat cap decisió premeditada, quasi tots els llibres que m'han passat per les mans d'ençà que va començar, poden encabir-se, quant a gènere, en allò que ha vingut denominant-se com assaig. Val a dir --simplement a efectes d'inventari i sense cap pretensió de ressenya-- que la cosa va començar, allà pel mes de maig, amb Jared Diamond i el seu "Armas, gérmenes y acero" (Mondadori, 2006), una interessant reflexió sobre el paper dels trets geogràfics en l'evolució de les societats humanes en els diferents continents, que tenia pendent des de feia temps --el llibre va ser editat originalment el 1997, any en que va guanyar el premi Pulitzer-- i que va donar peu a que, a continuació i sense canviar d'autor, em submergira en el no menys suggeridor "El mundo hasta ayer" (Debate, 2013), una comparació entre els trets de la nostra societat ("moderna") i les societats tradicionals, molt centrada en la vasta experiència de l'autor amb les tribus que poblen les terres altes de Nova Guinea, i que ha despertat una certa polèmica en considerar que consagra una visió dels pobles indígenes com a "violents", "salvatges" i "primitius".

De Diamond i les seues reflexions geogràfiques, històriques i sociològiques, vaig passar a un dels autors que, almenys en els últims temps i des del meu punt de vista, han parlat de la mar i els seus habitants de forma més evocadora: el periodista anglès Philip Hoare, i els seus "Leviathan o la ballena" (Ático de los libros, 2010), una aproximació exuberant, des de múltiples punts de vista però quasi sempre amb Melville com a referència, a les balenes i la seua --infausta-- relació amb els humans; i "El mar interior" (Ático de los libros, 2016), en el què l'autor segueix reflexionant sobre els oceans i la fascinació que desperten en els humans. Vaig tornar a posar els peus a terra (un poc al meu pesar) amb Karin Bojs i el seu "Mi gran familia europea" (Ariel, 2017), un repàs en clau personal --potser un poc allunyat de les meues expectatives inicials-- sobre 54.000 anys d'història dels Homo sapiens en Europa, a la llum dels últims i reveladors estudis genètics. Punt des del qual, passar a l'extraordinari "Sapiens. Una breu història de la humanitat" (Grup62, 2014), de l'israelià Yuval Noah Harari, va ser un pas natural: Harari --de qui també vaig llegir, tot seguit, "Homo Deus" (Grup62, 2016)-- és, en la meua opinió, un dels autors més suggeridors, perspicaços i lúcids que he llegit en molt de temps, i els seus llibres, una font inesgotable d'informació i arguments exposats de forma impecable, i una invitació constant a plantejar-se preguntes sobre el passat, el present i el futur de la nostra espècie.



No he acabat, encara, amb els assaigs: d'ací una estona tancaré l'ordinador per tornar a la colossal figura d'Alexander von Humboldt a través de l'esplèndida biografia --especialment generosa a l'hora d'analitzar el context històric, social i polític en què va viure el geni prussià, i la seua relació amb altres personalitats excepcionals de l'època com Goethe o Darwin-- que ha publicat Andrea Wulf ("La invención de la naturaleza. El nuevo mundo de Alexander von Humboldt", Taurus, 2016), i esperen impacients el seu torn el prometedor "Encara no és tard" de l'amic Andreu Escrivà,  i "Temps líquids", de Zygmunt Bauman. El que passarà després, és difícil dir-ho, perquè ja sabeu que amb els llibres passa, d'alguna forma, com amb les muntanyes, i cadascun que en llegim (o que pugem) en suggereix o en reclama uns (i unes) altres. Però alguna cosa em roda ja pel cap. Perquè fa massa temps que el tinc pendent, per suposat; però també perquè, com deia Humboldt --i he citat ja altres vegades ací--, "l'espectacle de la natura no seria complet si no consideràrem com es reflecteix en el pensament i en la imaginació disposada a les emocions poètiques".










7 comentaris:

  1. Ets home de terra (en el sentit amplíssim i compromès de la paraula "terra") i home de llum. Els qui t'admirem necessitem que no et manque el temps perquè ens pugues regalar la teua saviesa generosa i aquesta manera d'ampli espectre de mirar el món. Gràcies per la sorpresa de l'enllaç. Gaudeix de les teues lectures i de tot allò que t'importa.

    Una abraçada ben gran.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I les teues paraules són aigua fresca, com sempre. I tu dius, de saviesa i generositat? Nosaltres només en som aprenents... Un plaer llegir-te, i un emplaçament segur, per a quan puga ser i on més convinga: com a mínim, m'has de signar el llibre...

      Cuida't molt, ànims amb les calors --que ja s'acaben-- i una abraçada forta; molta llum ens caldrà, entre tanta foscor nefasta.

      Elimina
  2. Celebro aquesta febre lectora, si no es pot ser constant, almenys anar llegint uns quants títols de tant en tant, per no perdre els bons costums. Però em sembla que no coincidirem gaire, eh? Jo llegeixo majoritàriament novel·la, ficció en general, i l'assaig només el toco molt puntualment, i generalment de temes científics...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo sóc també lector habitual de novel·la (i, de tant en tant, de poesia), però mira, aquesta vegada m'ha agafat fort amb els assaigs. Però sembla que la cosa va tornant a la normalitat: ja tinc a l'espera a Cabré i Carpentier, dos dels meus autors preferits... amb permís de la meua irregularitat lectora. En tot cas, més prompte o més tard, cauran segur. Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  3. bon recull d'assajos !!!!! aprofitar el temps d'estiu pe llegir és un goig! jo tinc encara pendent" Homo deus " i en beu el recomençaré ....Bauman és molt molt interessant i altres que has mencionat no els coneixia però me'ls apunto

    ResponElimina
  4. dispensa m'he cruspit les erres de per i de breu

    ResponElimina
    Respostes
    1. Feia temps que no m'ho passava tan bé llegit, Elfree; serà que el cap m'ho demanava. I Bauman, que el tinc fresquet, molt adequat per a aquests dies foscos i complicats... Quant a Harari, ha estat tot un descobriment: un autor per llegir-lo i rellegir-lo... Una abraçada i moltes gràcies!

      (Coses del cervell: si no hagueres dit el de les erres, no me n'hauria adonat... ;)

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...