"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dimecres, 28 de juliol del 2010

Efectes col·laterals

Tot i que no calia, des de Presidència s'han afanyat a comprovar que el gran Home, vestit de llums, no perd gens de la seua elegància connatural perquè tots els vestits li queden com un guant li'ls pague qui li'ls pague. Des d'allí mateix, s'ha sol·licitat d'urgència a un jutge molt amic que faça un informe per veure de promoure, a l'empara d'un Estatut que sí que és constitucional de que te cagues, un decret-llei que faça obligatòries les corregudes de bous en tots els municipis valencians de més de cent habitants. Simultàniament, diferents departaments han començat ja a repartir-se la faena per tal de fer front a la greu situació creada per la irresponsabilitat dels de sempre. N'hi ha qui ensenyarà ecografies de fetus de bous per demostrar que no solament són bous des del mateix moment de la concepció, sinó que ja se'ls veu clarament en la careta que allò que més desitgen és ser lidiats en noble i ancestral lluita, com Déu mana. Un altre ha exigit als seus assessors que li preparen, per a la ueb i per a demà, uns continguts -en castellà, anglès i xinès--sobre "Educació per a la tauromàquia", atenent a un clam social evident que desdiu altres visions sectàries i òbviament interessades.

Per la seua banda, el reputat estratega que enfonça les seues arrels en la nit dels temps i el mig de la Ribera, està acabant d'enllestir un sòlid argumentari que demostra de forma fefaent que les corregudes les han prohibides els catalans per què són tots socialistes, o bé a la inversa si fóra el cas i convinguera. També aquella ha dit la seua: ha proposat, perquè li sonava, que les corregudes foren declarades BIC ja mateix, però com tots els demés s'han pensat que això era un bolígraf, l'han ignorada i fins i tot han deixat escapar alguna rialleta condescendent... Al balcó del palau que hi fita, el virreiet de les terres del mig crida compulsivament (però sense singularitzar-ho en ningú en concret) "fills de puta, són tots uns fills de puta", mentre promet repartir tres o quatre milions d'euros a uns toreros d'elit que casualment ell coneix des de xicotet. L'opinió de l'Ajuntament del cap i casal no ha trascendit encara perquè el traductor de brams està de vacances i s'espera al substitut d'un moment a l'altre. Pèro mentre s'aclareixen aquestes qüestions i altres detalls que es definiran quan siga oportú, la televisió ha començat ja a preparar programes especials i totalment imparcials, amb un desplegament sense precedents de mitjans tècnics i humans, per tal de facilitar que valencians i valencianes ens formem una opinió: una, i prou.


I ara seriosament: amb tot el respecte a les opinions contràries (he de dir que algunes en conec de ben sustentades, per bé que jo no les compartisc perquè done més importància a altres qüestions), les felicitacions més sinceres, a tots aquells i aquelles que l'han fet possible, per la decisió adoptada pel Parlament. I, sobretot, per la lliçò de democràcia que traspua de tot aquest procés. Encara no han passat unes hores, i ja em tem que els efectes col·laterals poden ser, per a nosaltres i per a alguns més, durs, molt durs. Però no dubteu que haurà pagat la pena. Algun dia, també nosaltres ens sumarem a la civilització.

3 comentaris:

  1. Me'n alegre profundament d'aquesta decisió democràtica. I comprenc perfectament els teus temors. Altrament, ja fa temps que dubto de la conveniència de donar la informació taurina a la secció de Cultura i no de Successos als rotatius. Si qualsevol mossega a un gos o el ca ens fa miques, no cercarem el cas a les planes culturals -no sé si en Xina, sí, ja que se'ls mengen. I no comencem ara amb la tradició i les essències o l'art. Si a això anem, també sembla un art de tradició essencial hispana escanyar a la parenta i no llegim els detalls a les crítiques teatrals. S'acabaren les execucions públiques, s'acabaren les execucions. Vorem quan els arriba el torn als pobres bous.

    ResponElimina
  2. I més he de dir: que s'acaben totes aquelles tradicions que es mantenen només per l'únic motiu de ser tradicions, que deixen de ser inviolables i santificables les pràctiques mal anomenades culturals amb l'excusa fal•laç que es practiquen des de temps immemorials. Que el temps i la història deixen de ser justificacions sagrades i comencen a ser la memòria i l'experiència per construir una humanitat millor. Que fer patir els bous no siga cultura, que les dones tinguen dret a decidir en les festes d'Alcoi.
    Hipàtia

    ResponElimina
  3. Hahahahaha, un post molt divertit! Això del traductor de brams de l'Ajuntament... sublim!

    ResponElimina