 |
| Imatge de la xarxa |
Dia d'ànims plomissos per tancar aquesta estranya setmana de discontinuïtats i intermitències, en la qual, irònicament, he passat quasi totes les estones lliures de què he pogut disposar pensant en colors. Pensant, i fent: a falta d'un últim esforç, el pis ja està pràcticament acabat de pintar i a punt, per tant, per a habitar-lo. Però hi ha dies, com hui, en què les petites felicitats quotidianes, que alegren i acoloreixen les diferents habitacions de la vida, no reïxen a cobrir el fons fosc i cendrós que hi havia a sota i que sovint ve de lluny i d'antic. Quan això passa, no queda cap altra solució: s'agafa la felicitat que més convinga, i es dóna una segona i generosa capa. I, si calguera, fins i tot una tercera. Bon cap de setmana!
Sembla un bon mètode, el provaré.
ResponEliminaBon cap de setmana!
Doncs a posar bones mans de pintura i de color ben cridaner! I si no, sempre pots remirar fotos d'alguna gran travessa... a mi em funciona!
ResponEliminaÀnims, una abraçada i bon cap de setmana!
Gràcies, Jp! A mi no m'ha anat malament; de fet, hi ha hagut vegades que de tanta capa que he arribat a posar-hi, fins i tot he oblidat quin era el color que volia cobrir...
ResponEliminaTambé és una bona forma, porquet... Les virtuts terapèutiques de la muntanya --per al cos i per a l'ànima-- són realment sorprenents. I hi ha voltes que només tindre ganes de tornar-hi ja fa el seu paper. Salut i gràcies!